Resultats de la cerca

És atorgada per mandat

El poder legislatiu aprova les lleis per les quals es regeix l’Estat, el poder executiu governa aplicant les lleis aprovades pel legislatiu, i el poder judicial interpreta i dictamina en casos controvertits quina ha de ser l’aplicació de la llei La divisió de poders té el fonament teòric en l’obra de Montesquieu   L’esprit des lois i el seu objectiu és evitar la concentració de poder que pugui pertorbar el bon funcionament de la vida pública o introduir derives autoritàries o totalitàries Bé que la divisió de poders és pròpia d’estats amb democràcies parlamentàries i…

El dret constitucional la concreta en la comprovació del resultat i la validesa de les eleccions dels parlamentaris o eventualment l’acte de llur nomenament, la validesa de les impugnacions, l’existència dels requisits necessaris per a obtenir i conservar el càrrec, etc Aquesta verificació és sotmesa al control judicial El dret internacional preveu la verificació de poders en ocasió de reunions internacionals on hi ha representants dels diversos governs, i sol consistir en l’examen de llurs documents acreditatius Una forma particular de verificació de poders és la…

És pròpia de règims totalitaris dictadures, feixisme i governs de militars

Pot presentar uns aspectes francament màgics, o bé pot ésser relacionada amb la mística extàtica, la qual no pretén d’utilitzar els poders divins per a finalitats terrestres, sinó aconseguir la unió de l’home amb la divinitat

La seva presència informa l’activitat normativa dels poders públics i l’orientació de les polítiques públiques, però no generen drets subjectius sense la interposició d’una llei Els principis rectors, generalment de contingut social i econòmic, es troben inclosos en el sistema constitucional espanyol en el Capítol III del Títol primer de la Constitució espanyola del 1978 i, a Catalunya, amb relació als poders públics catalans, en el Capítol V del Títol I de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006

La seva jurisdicció és ordinària, però vicària, puix que és exercida en nom del papa i pot no tenir el caràcter episcopal Aquest títol apareix al final del segle IV referit a un bisbe residencial que rep poders especials del papa sobre altres bisbes de la regió el primer vicari apostòlic conegut és el de Tessalònica, amb motiu de la divisió de la Illíria i l’interès de refermar la presència del patriarcat romà enfront del bizantí Aquesta funció desaparegué al segle XII, i fou assumida de fet pels legats papals, però hom en mantingué el nom per a designar un enviat del papa per a…

Els actes d’administració, o administració ordinària, són normalment actes prudents, no pas arriscats, destinats essencialment al gaudi, conservació i ús de la cosa o patrimoni, inclosa la seva explotació normal La distinció entre els actes d’administració i els de disposició, o administració extraordinària, és una qüestió molt debatuda, especialment respecte als actes de venda i als d’alienació Normalment, la facultat per a realitzar actes d’administració neix d’un document d’atorgament de poders on són concretades les facultats de l’administrador, però pot existir també sense…