Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
escaldat tou
Agronomia
Alteració de la fruita consistent en un desarreglament del metabolisme a causa d’una conservació a temperatures massa baixes.
Inicialment apareix com una taca terrosa que afecta només la pell però que es va endinsant fins a 6 o 7 mm fent tova la fruita com si fos podrida
terramara
Prehistòria
Nom d’un tipus de jaciment prehistòric del nord d’Itàlia, d’origen popular, de l’època calcolítica (o eneolítica) i de l’edat del bronze.
Són petites plataformes que sobresurten de la plana, formades per acumulació de vestigis com ara cendra, fusta podrida, carbó i objectes prehistòrics, produïdes pel fet d’haver-hi hagut un poblat de cabanes durant molt de temps
diplurs
Entomologia
Ordre d’insectes pertanyent a la subclasse dels apterigots.
Tant l’adult com la larva tenen l’abdomen format per 11 segments Són cecs, tenen antenes articulades i són descolorits i de mida molt petita aproximadament 1 cm Són insectes de distribució molt àmplia a les regions càlides i temperades de la terra viuen sota les pedres, sota terra, en la fusta podrida, sota la fullaca, etc Mengen detrits, i alguns són carnívors
bolet de femer

Bolet de femer
CC Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets de mida petita o mitjana, de la família de les coprinàcies, de barret al principi ovoide, poc o gens carnós, que acaba sovint per obrir-se amb la vora aixecada (reflexa).
Les làmines, delicades, maduren de la perifèria cap al centre, i prenen la coloració negra de les espores, alhora que es desfan en un suc semblant a tinta Viuen sobre substrats rics en nitrats, sobretot fems, buina, excrements diversos, terres molt adobades, fusta podrida, humus, etc Alguns són comestibles i molt apreciats, com el bolet de tinta C comatus La majoria no tenen valor culinària i un d’ells C atramentarius pot causar una intoxicació passatgera, si és consumit juntament amb alguna beguda alcohòlica
raflèsia
Botànica
Espècie originària de les selves de Sumatra, de la família de les raflesiàcies, sense fulles, arrels ni branques, que es caracteritza per tenir la flor més gran del planeta, de quasi 1 m de diàmetre.
Pertany a les raflesiàcies, petita família de plantes paràsites, majoritàriament tropicals i subtropicals El seu cos vegetatiu és constituït només per una sèrie de filaments molt simples que s’introdueixen dins de la planta que parasita, una espècie de vinya verge, pertanyent a la família de les vitàcies, de la qual s’alimenta L’únic moment, doncs, en què es pot veure la raflèsia és quan floreix, que fa una flor enorme arran de terra amb tèpals gruixuts de color vermell, marró vermellós o púrpura marró, i emet una pudor molt forta, com de carn podrida, molt atractiva per als seus…
popurri
Música
Composició formada per un seguit de melodies o motius melòdics extrets d’altres obres.
Molts cops, els diversos fragments es lliguen entre ells mitjançant breus passatges modulants El seu nom prové de l’expressió francesa pot-pourri , la qual tradueix al seu torn la castellana olla podrida escudella Tot i que la primera obra a què s’aplicà el terme pertany al segle XVII Pot poury burlesque , París, 1649, fou cap al segle XIX que el popurri esdevingué una forma popular, amb transcripcions o elaboracions per a piano o conjunt instrumental amb piano de motius procedents majoritàriament de l’òpera La Marche et réminiscences pour mon dernier voyage , de G Rossini, és…
onicòfors
Helmintologia
Grup de metazous triploblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
Actualment comprèn molt poques espècies, i són tan poc evolucionades que hom les pot considerar com a fòssils vivents El cos és allargat i segmentat, convex dorsalment i aplanat ventralment, i la llargada varia entre 2 i 15 cm Tot el cos és cobert d’una cutícula quitinosa Als primers segments hi ha un parell d’antenes articulades, un parell d’ulls simples, un parell de mandíbules i uns tentacles orals la resta del cos té de 14 a 43 segments i és gairebé uniforme, puix que cada segment porta un parell de potes, similars als parapodis dels anèllids i acabades en dues ungles El tub digestiu és…
solcuit
Tecnologia
Defecte de la fusta podrida per la humitat que se sol manifestar aparentment en forma de capes de fibres blanquinoses i toves.