Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
reflectivitat radar diferencial
Meteorologia
Diferència entre la reflectivitat horitzontal i la vertical en un radar amb polarització dual.
Un radar dotat amb un sistema de polarització dual horitzontal-vertical emet alternativament ones polaritzades horitzontalment i verticalment A causa de la deformació de les gotes de pluja quan assoleixen un diàmetre gran, la reflectivitat d’aquestes en les ones polaritzades horitzontalment és més gran que la corresponent a les ones polaritzades verticalment La diferència entre ambdues, anomenada reflectivitat diferencial, pot servir per a distingir entre la precipitació líquida i la de calamarsa, ja que en el primer cas és positiva i en el segon,…
lent electrònica
Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet de desviar o d’enfocar un feix electrònic.
Poden ésser electromagnètiques o electroestàtiques Les lents electromagnètiques es basen en l’acció d’un camp magnètic, creat per bobines, mentre que les lents electroestàtiques funcionen per l’acció d’un camp elèctric i empren condensadors o plaques electroestàtiques polaritzades Les lents electròniques constitueixen el fonament de l'òptica electrònica
armadura d’un imant
Física
Peça de material magnètic que serveix per a unir els pols d’un imant permanent per tal que tanquin el circuit magnètic i no en derivi una desmagnetització progressiva mentre hom no fa servir l’imant.
Els imants de ferradura tenen sempre armadura Els de barra ordinariàment no en tenen en tot cas hom ajunta dues barres de característiques semblants, de forma que s’encarin els pols oposats A vegades l’armadura és un imant permanent i aleshores hom diu que és polaritzada Les armadures polaritzades tenen diverses aplicacions sobretot en aparells telegràfics
electroluminescència
Electrònica i informàtica
Luminescència que presenten certs sòlids en ésser excitats per un camp elèctric.
Aquest fenomen fou descobert per Destriau el 1936 excitant una placa de sulfur de zinc amb corrent altern, però no fou utilitzat fins el 1952 que uns enginyers de Sylvania Electrical Products Inc desenvoluparen un panell electroluminescent a base de pols de sulfur de zinc En qualsevol procés electroluminescent l’energia elèctrica comunicada als electrons lliures d’un sòlid és transformada en llum L’energia elèctrica provoca un augment d’energia potencial o cinètica dels electrons que, en un procés posterior, es desexciten a estats de menys energia i emeten un fotó Segons la natura dels estats…
polarització

fototeca.cat
©
Física
En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a conferir una direcció ben definida al camp elèctric E
que caracteritza les ones que formen la radiació.
Convencionalment, hom anomena pla de vibració el que conté E i la direcció de propagació, i pla de polarització el que conté la direcció de propagació i és perpendicular al pla de vibració Cap al 1690, Huygens s’adonà que, després de travessar un cristall d’espat d’Islàndia, la llum presentava unes característiques diferents de les inicials, però no sabé trobar-hi cap explicació, i fou Malus, el 1808, que, en descobrir que la llum reflectida per un mirall sota un angle ben determinat angle de polarització presentava les mateixes propietats que les observades per Huygens amb l’espat d’Islàndia…
regió
Geografia
Dret administratiu
Extensió de territori caracteritzada per certes circumstàncies (clima, producció, topografia, administració, etc.).
En llatí, regio era un terme administratiu, que a partir d’August designava indistintament un districte urbà de Roma o una divisió d’Itàlia, la metròpoli, que així no es confonien amb les provinciae sotmeses Els científics han defugit aquest sentit, sense que s’hagin entès sobre l’extensió territorial del concepte, que oscilla entre la mida continental o oceànica que li assignen els biòlegs vuit o deu regions en tot el món, abans anomenades regnes florístics o faunístics, i la mida local de les regions geològiques, que constitueixen l’objecte de monografies exhaustives En geografia, les…
camesifonals
Botànica
Petit ordre de cianofícies que comprèn algues generalment unicel·lulars, polaritzades, fixes per un pol al substrat i formadores d’endòspores, que van restant lliures, per l’altre pol.
Tenen importància en les comunitats que revesteixen pedres i vegetals en les aigües dolces pècton
comarca

Les comarques de Catalunya (2015)
© ICC
Dret administratiu
A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis.
El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…