Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
ftalocianina
Química
Qualsevol dels derivats metàl·lics de la ftalocianina (amb l’ió metàl·lic unit per enllaç electrovalent o per enllaços covalents amb els quatre àtoms de N pirròlic, formant complexos molt estables) o dels seus derivats substituïts en els anells benzènics.
Entre aquests derivats hi ha pigments i colorants excellents, d’extraordinària estabilitat tèrmica i química, de colors de gran vivor, intensitat i estabilitat La ftalocianina cúprica , la més important, és un pigment blau que es presenta en dues formes polimòrfiques, la forma alfa , de matís més rogent i de més vàlua, i la beta , més verdosa i més estable Els seus derivats halogenats són pigments verds, també molt importants Diversos àcids sulfònics, derivats d’aquestes ftalocianines, són colorants solubles, directes, de tina o reactius Unes altres ftalocianines tenen…
calcinació
Química
Tractament a alta temperatura a què hom sotmet un compost sòlid per provocar-hi una descomposició o un canvi de fase diferent de la fusió, amb la finalitat d’aconseguir una major concentració del compost en ésser separats els components volàtils, una major friabilitat com a resultat dels canvis de volum o una activació per a reaccionar amb altres sòlids amb els quals és mesclat.
Originàriament hom donava el nom de calcinació solament a la descomposició tèrmica de la pedra calcària en òxid de calci i diòxid de carboni, i després, per extensió, a tota descomposició tèrmica de materials orgànics o inorgànics que els converteix en un residu sòlid i tèrmicament estable Els procediments industrials moderns de calcinació comprenen, a més dels de dissociació tèrmica, piròlisi i destillació seca de composts orgànics, processos de transicions de fases polimòrfiques Quan la calcinació comporta una oxidació del material tractat, hom en diu torrefacció , i quan comporta una…
gimnolemes
Zoologia
Subclasse de briozous que formen colònies, generalment polimòrfiques, amb zooides proveïts d’un lofòfor circular i integrat per una sola fila de tentacles que envolta la boca, mancada de tapadora.
La majoria d’espècies són marines Hom acostuma a dividir-los en tres ordres ctenòstoms, quilòstoms, i ciclòstoms
Terra

La Terra
© Fototeca.cat-Corel
Astronomia
Geologia
El tercer dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
L’excentricitat de la seva òrbita val 0,017, i el seu semieix major té una longitud de 149,6 milions de quilòmetres aquesta distància, per definició, rep el nom d’ unitat astronòmica UA La velocitat orbital mitjana de la Terra és de 29,8 km/s El seu període de translació al voltant del Sol és de 1,00039 anys tròpics, o sia 365,26 dies La Terra gira entorn d’ella mateixa en sentit directe, és a dir, de l’W cap a l’E, i el seu període de revolució sidèria és de 23 h 56 min, mesurat en temps solar Aquest període rep el nom de dia , i és una de les unitats de temps que hom empra en la pràctica L’…