Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
posseir
Tenir (alguna cosa) com a pròpia gaudint-ne de l’ús o del fruit.
posseir
Conèixer a fons (una matèria, un ofici, una llengua).
posseir
Disposar de la voluntat i les facultats d’altri, influir poderosament en el seu capteniment.
posseir-se
Saber-se dominar a si mateix, refrenar els propis impulsos.
pensar
Posseir la facultat de pensar.
jurista
Història
Dret
Persona que exercia el dret, tant en l’ordre pràctic, amb la judicatura o l’advocacia, com en l’especulatiu, fent estudis jurídics.
Rebien el tractament honorífic de misser conservat encara a les Balears Havien d’haver cursat cinc anys dret civil lleis o canònic decrets en un estudi general i ésser llicenciats o doctorats en qualsevol d’aquestes matèries, prestar jurament davant la cort episcopal obligant-se a defensar gratuïtament els pobres i posseir els llibres ordinaris de dret civil romà i canònic per tal de poder exercir l’advocacia Al Principat de Catalunya, per manament especial de la reina Maria en la cort del 1422, havien de posseir, a més, els Usatges de Barcelona i les Constitucions i Capítols de Cort del…
activitat auxínica
Bioquímica
Botànica
Activitat que presenten les substàncies químiques que tenen una acció semblant a l’auxina natural.
Es caracteritzen pel fet de posseir un sistema cíclic no saturat i una cadena lateral acabada en un grup àcid suficientment separat de l’anell, ambdós adoptant una disposició peculiar en l’espai
digambara
Jainisme
Membre d’una de les dues grans sectes del jainisme, fundada pel Tîrthankâra.
Els digambara mantenen que un monjo no ha de posseir res, ni tan sols vestits Respecte als śvetāmbara , l’altra gran secta jainista, rebutgen llur costum d’anar vestits de blanc i tota llur literatura canònica