Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
augment
Lingüística i sociolingüística
Partícula que, en certes llengües indoeuropees —indoirànic, armeni i grec—, precedeix els pretèrits verbals com a característica temporal; la seva funció, doncs, és la mateixa de les desinències secundàries.
L’augment consisteix en una vocal * e > a- en indoirànic exemples sànscrit ábharat , armeni eber , ἔφερε L’ús de l’augment sembla haver estat, en principi, potestatiu, puix que a l’èpica grega arcaica hom troba moltes formes sense partícula
rèplica
Dret processal
Segon escrit que presenta l’actor en els judicis ordinaris de major quantia, impugnant les excepcions i els mitjans de defensa al·legats pel demandat en la seva contestació a la demanda.
Com la dúplica, és un escrit potestatiu, talment que, si el demandant renuncia a la rèplica, el demandat no pot fer ús de la dúplica De forma concreta, definitiva i en paràgrafs numerats, l’escrit només pot modificar els punts i les pretensions consignats en la demanda, però no pas els que constitueixen l’objecte principal del plet
conseller primer
Dret
Figura de dret públic català que té precedents en l’Estatut del 1932 i en l’Estatut interior del 1933, els quals ja preveien la possibilitat que el president de la Generalitat delegués temporalment les funcions executives en un dels seus consellers.
L’Estatut del 1979 no estableix de manera expressa la figura del conseller o consellera primer del govern dins el sistema institucional de la Generalitat, però permet de crear-la Aquesta figura es troba regulada a la Llei del Parlament de Catalunya 1/2005, del conseller o consellera primer del govern de la Generalitat en la qual es parteix del caràcter potestatiu del nomenament i la separació pel president de la Generalitat, i es determinen els elements bàsics de l’àmbit institucional i del règim jurídic d’aquesta figura per al supòsit que qui presideix la Generalitat decideixi incloure-la en…