Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
prussià | prussiana
prussià
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent al grup de les llengües bàltiques, parlada antigament a la Prússia Oriental
.
Extingit a la fi del s XVII a causa de la creixent penetració de l’alemany, és conegut per les traduccions de tres catecismes i de l' Encheiridion de MLuter s XVI i pels vocabularis recollits per Elbing s XV i per Simon Grunau s XVI
negre prússia
Indústria tèxtil
Negre molt brillant que hom obté sobre la seda bullida prèviament.
blau de Prússia
Química
Nom genèric dels composts de color blau resultants de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió Fe(III), que difereixen en llur estructura, propietats i grau d’hidratació segons el procediment de preparació.
Hom sol representar-los per la fórmula Fe 4 FeCN 6 3 , bé que llur estructura correspon pròpiament a la d’un supercomplex Són insolubles en aigua i àcids excepte en àcid oxàlic, fet que s’aprofita en la fabricació de tintes Són emprats a bastament com a pigments i en el paper heliogràfic
prussianisme
Història
Caràcter de l’exèrcit prussià, basat en la despersonalització, l’obediència cega i la instrucció inflexible.
Imitat per molts militars estrangers, pels èxits bèllics de Prússia al s XIX, fou típic de les tropes alemanyes fins el 1945
pentarquia
Història
Nom donat a l’agrupació d’Àustria, Prússia, Rússia, la Gran Bretanya i França que tingué l’hegemonia a Europa des del 1815 al 1860.
Alemanya substituí Prússia i en entrar-hi Itàlia es transformà en exarquia, nom que fou substituït després per “grans potències”
ulà
Història
Soldat de cavalleria lleugera, armat de llança.
Originàriament polonès, també hi hagué regiments d’ulans a d’altres exèrcits, com per exemple el prussià
tinció de Perls
Biologia
Tècnica de coloració histoquímica per a la demostració del ferro ionitzat (presència d’hemosiderina).
Per l’acció de l’àcid clorhídric i del ferrocianur potàssic, el ferro pren un color blau de Prússia
blau de la roba
Química
Substància blava que és afegida al midó o a l’aigua d’esbaldir en emmidonar o en rentar la roba blanca, per tal de treure’n la grogor i emblanquir-la.
Preparada abans amb midó i blau de Prússia o d’ultramar, ho és actualment amb colorants sintètics derivats de l’indi
verd
Color verd (hex: #008000 i rgb: 0, 128, 0)
Física
Color verd, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el groc i el blau.
Les longituds d’ona de la llum verda són compreses entre 4920 i 5700 Å Pigments verds nom genèric corrent i composició química tonalitat origen poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l’atmosfera principals utilitzacions verd de crom verd de Brunswick, verd anglès, mescla de blau de Prússia i groc molt variable, segons la composició fabricació química bo elevada mitjana pintura industrial vermell de Halonàmina ftalocianina de coure clorada blavosa fabricació química excellent excellent pintura industrial, esmalt al forn …