Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
predetracció
Dret civil català
Dret del cònjuge supervivent, en cas de mort del consort, a rebre uns determinats béns propietat del premort en concepte de benefici vidual.
Per a poder tenir dret a la predetracció vidual el cònjuge supervivent no ha d’estar separat, ni de fet ni judicialment, i només pot reclamar-la una vegada dissolt el matrimoni per la mort del cònjuge Encara que es parli d’un dret de viduïtat, aquest no forma part del dret successori, sinó del dret de família En aquest sentit, els béns atribuïts al consort supervivent per dret de predetracció no es computen en el seu haver hereditari El cònjuge supervivent pot reclamar el dret esmentat sigui quin sigui el règim econòmic conjugal que ha regulat les relacions patrimonials dels cònjuges durant…
quarta vidual
Dret civil català
Benefici que el dret successori català confereix al consort sobrevivent que amb els seus béns propis, units als que li puguin correspondre en l’herència del seu premort, resti mancada de mitjans econòmics suficients per a la seva còngrua sustentació, segons la posició social de la família.
Consisteix en la quarta part de l’herència líquida del premort, que percep a títol d’usufructuari en cas d’existir fills comuns del matrimoni Perd tot dret a la quarta vidual el consort sobrevivent si contrau matrimoni abans de reclamar-la, si viu maritalment amb una altra persona i si abandona o negligeix greument els fills comuns menors d’edat
parella estable homosexual
Dret civil català
Unió estable de dues persones del mateix sexe, majors d’edat, que conviuen maritalment.
Perquè aquesta unió tingui els efectes oportuns s’ha d’acreditar mitjançant escriptura pública atorgada conjuntament Encara que la regulació de les relacions personals i patrimonials es pot fer verbalment, per escrit privat o públic, si no existeix cap pacte les hauran d’assumir tots dos membres amb el seu treball, ja sigui domèstic o professional Davant de les obligacions amb terceres persones, els convivents són responsables solidaris quan aquelles fan referència a les despeses comunes, però no ho seran en cas que només un hagi contret l’obligació Quan un dels membres de la…
parament de l’habitatge familiar
Dret
Conjunt d’objectes format per la roba, el mobiliari i els estris que existeixen en un habitatge familiar.
El parament de l’habitatge és propietat dels cònjuges que viuen junts Per tant, en cas que mori un dels membres de la unitat familiar, la propietat de tot el parament serà del cònjuge supervivent Però aquests béns no es computen en l’herència del premort En els casos de separació, divorci i nullitat del matrimoni, l’atribució de l’habitatge familiar amb el seu parament és un dels aspectes que s’ha d’establir en el conveni regulador que es formalitzi De manera general, en els esmentats casos, tant l’ús de l’habitatge com el seu parament s’atribueix en la forma que convinguin els…
compres amb pacte de supervivència
Dret civil català
Pacte afegit a un contracte de compravenda en virtut del qual els cònjuges casats en règim econòmic de separació de béns són compradors d’un bé o béns, que paguen per meitat, i a la mort d’un d’ells, aquell que sobrevisqui adquireix la propietat exclusiva de la totalitat.
Les compres amb pacte de supervivència esdevenen ineficaces, segons la llei 8/93 que amplia el casos d’ineficàcia, quan ho acorden ambdós cònjuges durant el matrimoni o per renúncia del cònjuge supervivent, quan es declara la separació judicial, el divorci o la nullitat del matrimoni i quan hi ha l’adjudicació derivada de l’embargament fet efectiu sobre el dret d’un dels cònjuges, embargament que ha d’ésser notificat oportunament a l’altre cònjuge El text vigent del codi de família 1998 recull aquesta situació, però també hi introdueix algunes modificacions Una de les particularitats és la…
parentiu

fototeca.cat
©
Dret
Dret civil
Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.
Normalment es refereix només al parentiu per consanguinitat La proximitat del parentiu és mesurada pel nombre de generacions cada generació forma un grau , i una sèrie de graus forma la línia , que és directa quan és formada per persones que descendeixen les unes de les altres, i collateral quan és formada per persones que no descendeixen les unes de les altres, però tenen un tronc comú La línia directa ascendent uneix les persones a aquelles de les quals descendeixen, i la descendent uneix la persona amb aquelles que descendeixen d’ella En les línies hom compta tants graus com…
dret eivissenc
Dret balear
Dret especial vigent a les Pitiüses, contingut al llibre tercer de la Compilació del dret civil especial de Balears, aprovada el 1961.
En les donacions universals regeixen les mateixes disposicions que a Mallorca, i en la societat rural d’Eivissa i Formentera, les mateixes que a Menorca Aquestes últimes permeten de conservar en el règim de parceria, tan freqüent, els costums locals diferents dels menorquins en allò que la llei no preveu o no és expressament contractat També s’ha donat entrada a la definició, en igual forma que a Mallorca, en el dret de successió Fora d’aquests casos hom aplica el dret d’Eivissa i Formentera i si no n’hi ha el Codi Civil espanyol, derivat de les consuetuds que s’han mantingut malgrat una…
parella estable heterosexual
Dret civil català
Unió estable d’un home i una dona, majors d’edat, que han viscut maritalment de manera ininterrompuda durant dos anys com a mínim o han manifestat, atorgant escriptura pública, la voluntat d’acollir-se al que s’hi estableix.
Aquestes persones no han contret matrimoni, no perquè n'hi hagi cap impediment, sinó per pròpia voluntat El transcurs de dos anys no és necessari quan existeixen fills comuns, encara que sí que cal la convivència Les relacions tant personals com patrimonials de la parella poden estar regulades verbalment, per escrit privat o per escriptura pública En cas que no existeixi cap acord o pacte que reguli aquesta unió, se seguiran unes regles establertes En primer lloc, tots dos han de contribuir al manteniment de la casa, dels fills, comuns o no, i a les despeses comunes amb els rendiments…
llegítima
Dret civil
Limitació a la llibertat de testar que la llei imposa al testador.
La qual consisteix en el deure d’atribuir als seus parents de la línia directa descendent o ascendent, anomenats legitimaris, un valor patrimonial a càrrec de l’herència, ja sia a títol d’institució d’hereu, llegat, donació o de qualsevol altra manera Segons el dret civil de Catalunya, la quantia de la llegítima és la quarta part del valor dels béns de l’herència al temps de la mort del causant, deduïts els deutes hereditaris, i afegint-hi el valor dels béns que en vida hagués donat el causant L’hereu gaudeix de la facultat de pagar les llegítimes en diners o en béns de l’herència, i la…
convivència d’ajuda mútua
Dret civil català
Qualsevol situació de convivència de dues o més persones majors d’edat que, sense constituir una familia nuclear, comparteixen un mateix habitatge, unides per vincles de parentiu sense límit de grau en la línia col·lateral, de simple amistat o de companyia.
Les persones que conviuen posen en comú elements patrimonials i el treball domèstic, amb una voluntat d’ajuda mútua i de permanència Com que aquestes situacions són molt heterogènies i diferents de les relacions de parella, els seus components no cal que es limitin a dues persones i tampoc no se n'han d’excloure els germans, que constitueixen el seu nucli principal Aquest tipus de convivència pot donar solucions a les persones grans, les quals resolen així els seus problemes econòmics i socials, i també evita l’aïllament en institucions geriàtriques No poden tenir relacions de convivència…