Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
premsat
Producte obtingut per premsatge.
formatge de Menorca
Formatge de Menorca
Alimentació
Formatge dur, cru i premsat, de forma quadrada amb els cantells arrodonits, elaborat a Menorca.
Hom fa coagular llet de vaca amb caseïna, i el producte és premsat Després hom el sala amb salmorra, al 10%, el fa madurar durant un mes i, finalment, és untat amb oli
bull
Alimentació
Embotit elaborat farcint budell ample (per exemple, culà) amb carn magra de porc, greix, sal espècies i a vegades sang.
Tot plegat és cuit i premsat
salsa de xili
Patates amb salsa de xili
abbamouse (CC BY-SA 2.0)
caviar
Alimentació
Menjar fet d’ous d’esturió salats, d’aroma característica produïda en un procés controlat de maduració.
Apareix en el mercat en dues formes fresc i premsat És un menjar molt típic de l’Iran i de Rússia llocs principals d’elaboració, actualment estès a tot el món occidental
llevat de cervesa
Farmàcia
Miceli del fong Saccharomyces cerevisiae, procedent de la fabricació de cervesa, rentat, garbellat, premsat i assecat.
Fa masses grumolloses de color groguenc, d’olor semblant al formatge i tast una mica amarg Hom l’administra pel seu contingut en vitamines del complex B i com a depuratiu
brisa
Enologia
Residu sòlid que resta del raïm després de trepitjat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol.
De la brisa hom por obtenir vins brisats i vinasses i, per destillació, aiguardent de brisa i alcohol La brisa és destinada també a pinso per al bestiar, oví i porcí principalment, que la consumeix barrejada amb melasses a fi de corregir el seu valor nutritiu escàs és emprada també com a adob —pel seu contingut en nitrogen, fosfats i potassa— i com a combustible, un cop assecada
roncal
Roncal
Alimentació
Formatge dur, cuit, elaborat al País Basc amb llet d’ovella, premsat en motlles de fusta, salat exteriorment i madurat uns quants dies.
oliva
Branca d’olivera amb olives
© Danijelm | Dreamstime.com
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’olivera, monosperm, més o menys rodonenc, de color i dimensions molt diversos, emprat com a aliment, bé per a ésser menjat sencer, bé com a primera matèria de l’oli.
La recollecció de les olives és feta des de l’octubre fins al gener, segons el clima i les condicions del terreny de cada comarca, i hom la comença recollint de terra les olives que han caigut naturalment de l’arbre i després són collides les de l’arbre, bé fent-les caure a cops de batolla, manualment o mecànicament hom en diu batre o espolsar olives , bé collint-les amb la mà hom en diu munyir o eixonar olives Les olives destinades a ésser menjades senceres són posades a confitar amb diversos ingredients Les varietats d’oliva reben noms diferents segons les comarques i, sovint, amb el…