Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pau
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, de fins 30 cm de llargada, de cos sense escates i de colors vius.
Té els ulls grossos, situats sobre el cap, i la mandíbula superior protràctil i amb una forta punxa en el preopercle Habita a la Mediterrània
baila
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant a la llobina, de la qual es distingeix pel fet d’ésser de dimensions menors, per les escates també menors i perquè té el dors i els flancs clapats de negre, caràcter que no tenen les llobines adultes.
Tampoc no penetra tant com aquestes en els rius i les llacunes salades Té un hàbitat similar al de la llobina és freqüent a tot el litoral de la península Ibèrica, però és més abundant a l’Atlàntic que no pas a la Mediterrània Taxonòmicament, a hores d’ara, alguns autors s’estimen més considerar la baila o llobarro pigallat i la llobina o llobarro integrants de la família dels morònids , ja que encara que comparteixin amb la dels serrànids el preopercle dentat presenten trets característics propis com una coloració grisenca i dues aletes dorsals en comptes d’una de sola
escorpènids
Escorpènids (peix pedra)
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Família de peixos osteïctis actinopterigis, de l’ordre dels escorpeniformes, que inclou espècies de dimensions petites o mitjanes, amb el cap voluminós i proveïts d’apèndixs dèrmics i crestes òssies que li donen un aspecte característic.
Els ulls, grossos i voluminosos, són situats en posició quasi dorsal Presenten una coloració protectora que els camufla perfectament L’aleta caudal i les pectorals tenen forma de ventall Les aletes ventrals són en posició toràcica, i la dorsal, única, és dividida en dues parts perfectament diferenciades, una d’anterior, de radis tous i baixos, i una de posterior, de radis espinosos i alts El preopercle i l’opercle són proveïts d’espines planes Inclou uns quants centenars d’espècies de vida bentònica, que habiten en fons rocallosos en les mars temperades o càlides L' escórpora ,…
morònids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, molt pròxima a la dels serrànids, però dels quals es diferencien per presentar sempre dues aletes dorsals, el preopercle dentat i una coloració grisa dominant.
Són bons nedadors i habiten a les costes rocoses, les platges o els ports així com a les aigües salabroses dels estuaris Les espècies més característiques dels Països Catalans són la baila i el llobarro
xuclà
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de cos esvelt, d’uns 45 cm de longitud, amb l’alçada del cos igual a la longitud del cap i amb preopercle no dentat.
Presenta un dimorfisme sexual molt notable els mascles tenen el coll molt alt, i a l’època nupcial presenten la meitat anterior de colors verd grogenc, amb bandes ondulades blaves, i la meitat posterior groga o taronja les femelles són de color roig o taronja, amb tres o quatre taques negres entre el dors i el peduncle caudal El mascle excava nius sobre fons arenosos Habiten en gran nombre a les praderies d’algues, i els agrada de restar amagats dins els forats i les grutes Es nodreixen de crustacis petits, poliquets i molluscs, les closques dels quals trenquen amb les dents Habiten a la…
dragó
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis actinopterigis de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, distribuïts en unes 7 espècies caracteritzades per presentar el cos sense escates, els ulls grossos, junts i situats sobre el cap, els llavis gruixuts, la mandíbula superior protràctil i el preopercle amb 3 o 4 punxes.
Són de petites dimensions, puix que sols poden fer de 15 a 30 cm Viuen en els fons litorals de les mars càlides i atemperades, des d’uns quants metres fins a centenars de metres de profunditat No tenen interès econòmic