Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
a priori
Filosofia
Expressió llatina que significa ‘a partir d’allò que és abans’, ‘amb anterioritat a l’experiència’; ‘sense recórrer a l’experiència’, ‘sense examen previ’ (deducció).
Kant entengué per coneixement a priori aquell coneixement la forma del qual no depèn de l’experiència, sinó que, al contrari, és condició que possibilita aquesta, i en aquest sentit, lògic i no cronològic, és primer que l’experiència i per això universal i necesari
forma
Filosofia
En la filosofia de Kant, principi a priori ordenador i sintètic del coneixement que possibilita l’establiment de relacions intel·ligibles entre les dades dels sentits (l’espai i el temps com a formes a priori de la sensibilitat) i la unificació.
Com més va més ajustada, dels conceptes sota les categories, o formes a priori de l’enteniment categoria L’ús d’aquestes formes no és empíric, sinó transcendental
regionalització
Economia
Fraccionament en zones d’un espai econòmic, que es defineix a priori com un conjunt integrat per un nombre determinat d’unitats territorials.
L’àmbit regional varia segons els objectius de l’anàlisi, i abans de definir-lo és convenient de tenir en compte el marc econòmic general, així com les dimensions i el nombre de regions a considerar Amb aquests condicionants previs, les regions es poden definir a partir de la consideració d’unitats espacials bàsiques —entitats administratives per a les quals es disposa d’informació estadística— segons els criteris d’homogeneïtat, polarització i planejament Moltes vegades, això no obstant, el problema és ociós en la mesura que les regions són definides a priori per motius…
fórmula de Bayes
Matemàtiques
Fórmula que permet de calcular, donades les probabilitats a priori P (Ai) corresponents a diverses causes A1,..., An, mútuament excloents, les probabilitats a posteriori P (Ai/B).
Aquestes probabilitats a posteriori o condicionades indiquen el fet que la causa A i hagi estat precisament la que ha motivat l’efecte B observat Té com a expressió La impossibilitat de conèixer en molts casos les probabilitats a priori és una limitació pràctica de l’aplicació de la fórmula
proposició
Lògica
En una perspectiva i valoració epistemològiques (i no simplement lògiques) del judici, contingut de coneixement diversament determinat segons el seu origen o la seva validesa.
En aquest sentit hom divideix les proposicions en a priori i a posteriori , segons que siguin independents o dependents de l’experiència Entre altres possibles divisions epistemològiques de les proposicions cal destacar les establertes per SKröner 1955, que distingeix entre regles o normes , proposicions lògiques i proposicions relatives a fets, i per CDBroad 1924, segons el qual hi ha proposicions a priori i proposicions empíriques , subdivisibles les unes i les altres en proposicions no inferides i inferides , i finalment proposicions postulades , o postulats postulat
judici sintètic
Lògica
Segons Kant, judici en què el predicat no és contingut en el subjecte; així: ‘‘A és B’’ és sintètic quan B no és contingut en A; els judicis sintètics, doncs, augmenten el coneixement, en contraposició als judicis analítics.
Segons que la síntesi sigui a priori o a posteriori, els judicis sintètics seran o no universals i necessaris
dades dels sentits
Filosofia
Qualitats o manifestacions sensibles percebudes pels sentits i irreductibles al propi subjecte, la comprensió de les quals en aquesta llur irreductibilitat és fonament del realisme gnoseològic i impedeix des de la mateixa arrel qualsevol idealisme.
La importància de les dades dels sentits és decisiva, per exemple, en Kant, el qual les interpreta tanmateix com a conjunt caòtic i indiferenciat que ha d’ésser ordenat per les corresponents formes a priori de la sensibilitat l’espai i el temps, pel que fa a la sensibilitat externa i a la interna, respectivament
sensualisme
Filosofia
Psicologia
Modalitat de l’empirisme (anomenada també sensacionalisme, sensacionisme i àdhuc sensisme) segons la qual tot coneixement, tota la vida psíquica, s’originen en els sentits, i es redueixen en darrer terme a les sensacions.
S'oposa tant a una interpretació metafísica del coneixement com a qualsevol acceptació d’elements actius del subjecte, siguin aquests de caràcter reflexiu o formes a priori inherents a ell Present ja en l’epicureisme i, a l’Orient, en l’escola chārvāka, el sensualisme ha estat modernament formulat per THobbes i té en EB de Condillac el seu representant més destacat
judici
Lògica
Filosofia
Acte o procés mental mitjançant el qual hom pensa una proposició o enunciat, atribueix un predicat a un subjecte, afirma o nega una relació entre dos termes o més.
Tradicionalment hom ha distingit diversos tipus de judici de qualitat, de quantitat, de relació i de modalitat Hom destria, en l’ordre de la relació predicat-subjecte, el judici analític del sintètic i en el de la relació a l’experiència, el judici a priori del judici a posteriori Segons llur objecte, hom parla també de judicis de valor, d’existència, reals, ideals, universals, particulars, etc