Resultats de la cerca

Aquests privilegis podien ser per dret hereditari noblesa de sang o de natura , per concessió del sobirà noblesa de privilegi o per l’exercici de determinats càrrecs públics noblesa civil o de càrrec Als Països Catalans era formada pels barons o magnats amb exclusió dels simples cavallers i donzells, generosos, homes de paratge, infançons i altres gentilhomes noble de fet, però, sovint hom distingia, com en altres països, l' alta noblesa els nobles pròpiament dits de la baixa noblesa , perquè els membres de l’una i de l’altra estaven units pel fet de posseir els …

Prengueren part activa en la resistència occitana contra l’ocupació dels croats vinguts del nord de França, i foren acusats de faïdiment, bé per professar la religió càtara o simplement per no posar l’espasa al servei del rei de França Molts, en perdre el patrimoni i els privilegis, s’exiliaren a indrets de Catalunya, com Mirapeix, Arquer o Niort, on fundaren grans casals sota l’aixopluc dels comtes de Barcelona

Llur existència és documentada a Barcelona a mitjan segle XIV el 1350, els dos advocats de la ciutat cobraven un sou anual de 60 lliures barcelonines Des del 1396, el càrrec fou biennal a la pràctica, aquesta disposició no fou aplicada estrictament i, als segles XV i XVI, el càrrec esdevingué gairebé vitalici A més la ciutat creà, a partir del segle XV, el càrrec d' advocat extraordinari , que cobrava per cada consultació generalment, aquests advocats esperaven una vacant del càrrec d’advocat ordinari A València, amb el nom d' advocat de la universitat , és documentat entre els anys 1401 i…

Gaudia d’una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers, personificada en els seus membres més destacats o prohoms , i per això era anomenada sovint universitas proborum hominum Aquesta significació perdurà durant l’edat mitjana i àdhuc en els temps moderns per a designar les municipalitats ja constituïdes i organitzades amb llurs propis consells i autoritats, especialment en llocs rurals universitats o comuns de parròquies o de districtes menors dins un terme jurisdiccional, i no és estrany que les comunicacions i els privilegis dels poders reial o…

Era donat sovint com a recompensa a favors fets i tenia generalment caràcter irrevocable Des del 1283 els privilegis adquiriren caràcter de llei feta a les corts i com a tal paccionada, ratificatòria de privilegis atorgats per Jaume I A partir del s XV la seva importància tendí a decaure, ja que només eren atorgades meres confirmacions dels ja existents

A mesura que l’estructura feudal dels s XI i XII permetia la formació de municipis amb dret a elegir els propis representants i prendre acords amb caràcter executiu, cada un d’ells procurava de conservar els documents originals acreditatius dels privilegis i les llibertats i els registres de les resolucions del consell, així com els llibres de comptabilitat La classificació de l’arxiu comprenia separadament els documents rebuts privilegis, lletres, suplicacions, etc, els produïts per l’administració acords, lletres patents o closes, crides, ordinacions, etc,…