Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
impost directe
Economia
Impost que recau directament sobre el titular de la renda o riquesa en funció de la seva capacitat.
Per això són progressius Alguns exemples són l’impost sobre la renda de les persones físiques IRPF o l’impost de societats
mapa de conceptes
Educació
Recurs didàctic consistent en la representació esquemàtica de termes referits a conceptes, entre els quals s’estableixen relacions significatives a través d’uns enunciats.
Els mapes de conceptes són la representació d’una estructura que explica la interconnexió i interdependència dels conceptes més importants d’una unitat temàtica Els mapes de conceptes es configuren jeràrquicament a la part superior se situen els conceptes més generals i més inclusius, i en uns nivells descendents progressius els conceptes cada cop més específics i menys inclusius Els mapes de conceptes són un recurs originat per la teoria de l’aprenentatge del psicòleg nord-americà David Ausubel, desenvolupada posteriorment pel també nord-americà Joseph Novak
optimisme
Filosofia
Doctrina o convicció filosòfiques segons les quals el món és el millor dels possibles, és disposat de la manera millor possible dins el que permet l’ésser finit o és susceptible intrínsecament d’un perfeccionament progressiu i substancial.
Bé que Leibniz és el representant típic d’un optimisme extrem per a ell no pot haver-hi un món millor que l’existent en concret, hom pot dir que bona part dels filòsofs mantenen un optimisme de fons, que pot variar pel que fa al grau, en la mesura que accepten un sentit positiu i darrer de l’existència sigui un sentit transcendent o sigui immanent, en el sentit d’acceptar i establir el món com a radicalment sotmès a un procés d’evolució i millorament progressius Així no solament la cosmovisió cristiana, ans concepcions filosòfiques com la del marxisme, han d’ésser reconegudes com…
elució
Química
Procés invers al de l’adsorció que consisteix en la separació, per rentatges progressius, de les substàncies adsorbides.
Hom empra aquesta tècnica en la cromatografia de columna
bulé
Història
A l’antiga Grècia, consell polític de caràcter deliberatiu.
Especialment important per al posterior desenvolupament democràtic fou la bulé creada per Soló a Atenes al s VI aC Originàriament era composta per quatre-cents membres, cent per cada tribu tradicional, els quals pertanyien a les tres classes primeres segons el sistema censatari solonià En aquesta nova constitució, la bulé substituïa les funcions del vell areòpag En 508-507 aC, Clístenes establí noves reformes constitucionals que portaren una nova bulé ampliada a cinc-cents membres buleutes o consellers aquests procedien, segons les noves divisions del país i no segons la divisió …
tempo
Música
Velocitat a què s’interpreta la música.
La seva indicació a la partitura, d’una manera entenedora i prou precisa, així com l’expressió dels canvis i fluctuacions que s’esdevenen en el transcurs normal d’una obra musical, han estat l’objectiu de compositors, intèrprets i teòrics al llarg de la història de la música A diferència d’altres paràmetres de l’escriptura musical en els quals és relativament fàcil donar una informació exacta per exemple l’entonació, en el cas del tempo es fa difícil acceptar aquesta exactitud per la rigidesa interpretativa que suposa D’altra banda, informacions de caràcter més subjectiu generen algunes…
dispnea
Patologia humana
Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l’esforç per a respirar.
Quan és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva, i quan és més severa hi ha signes objectius, com l’augment de la freqüència respiratòria polipnea o taquipnea, l’augment de profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris La sensació d’ofec és deguda, probablement, a la fatiga dels músculs respiratoris El sobreesforç és ordenat pel centre nerviós respiratori, el qual és estimulat directament per l’alteració de la composició de la sang que hi arriba hipòxia, acidosi, etc o mitjançant reflexos originats en el si carotidi, en el cos carotidi o…
sistema expert
Electrònica i informàtica
Sistema basat en la intel·ligència artificial que integra una base de coneixements (conjunt de dades i programes que contenen els coneixements heurístics i factuals corresponents a un camp determinat), un motor d'inferències i les eines necessàries per a solucionar problemes en un camp determinat.
Els sistemes experts són constituïts per programes que modelitzen l’experiència d’un expert, com es ara l’experiència acumulada necessària per a la diagnosi mèdica Les àrees d’aplicació dels sistemes experts són la interpretació de dades químiques, geològiques, etc, la predicció, la diagnosi avaries, malalties, etc, el disseny, la planificació, la gestió, etc Un sistema expert es caracteritza pel fet d’ésser flexible , en el sentit que pot ésser canviat i ampliat fàcilment, i pel fet d’ésser entenedor , en el sentit que pot explicar el contingut de la seva base de coneixements i les seves…
embragatge

Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç —o la separació— de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar —o d’interrompre— la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.
Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge…
pesca

A dalt, esquema d’un vaixell factoria; a l’esquerra, ecogrames de bancs de peixos; a la dreta, els quatre ormeigs principals en la pesca industrial
© Fototeca.cat
Pesca
Conjunt de tècniques i activitats mitjançant les quals l’home agafa peixos de l’aigua dels rius i dels llacs o de la mar i, per extensió, crustacis, mol·luscs i d’altres éssers que hi viuen.
És anomenada pesca fluvial la practicada en els rius o els llacs i pesca marítima la més important, especialment des del punt de vista econòmic la practicada a la mar, prop de la costa, sense perdre-la de vista, o a alta mar, anomenada en aquest cas pesca d’altura Els instruments emprats en la pesca, anomenats genèricament ormeigs , són molt diversos i característics, segons el tipus de pesca, l’indret on és efectuada i la mena de peix que hom vol pescar En els ormeigs emprats en la pesca marítima, que solen tenir una certa correspondència en la pesca fluvial, el peix pot ésser capturat en…