Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
notae iuris
Escriptura i paleografia
Expressió (‘notes de dret’) que designa els abreujaments emprats en els manuscrits antics d’obres jurídiques (especialment referits als termes tècnics).
Algunes de les notae iuris tenen formes molt particulars Conegudes ja a partir del s III, en algunes ocasions foren prohibides per evitar les ambigüitats i els fraus
secta
Sociologia
Comunitat de caràcter minoritari i fortament exclusivista, els membres de la qual es regeixen per creences, motivacions i valors diferents als dominants de la societat on són incloses.
En relació a a aquesta, solen observar una actitud de rebuig o d’hostilitat més o menys manifesta En molts països democràtics les sectes són objecte d’una estricta vigilància i, algunes, àdhuc directament prohibides, ja que hom considera que poden conculcar drets fonamentals dels individus, especialment pel que fa a la captació de membres i a l’organització interna
coalició
Economia
Política
Acord concertat temporalment entre grups diversos sobre la base d’un programa, amb la finalitat d’aplegar llurs recursos comuns per obtenir la presa d’una sèrie de decisions.
En el terreny polític, la coalició entre partits pot donar-se en un pla purament electoral, parlamentari o bé governamental En aquest darrer cas té lloc la creació d’un govern de coalició En el camp de l’economia, les coalicions mai no canvien el subjecte econòmic que controla cadascuna de les empreses en qüestió, i, doncs, es diferencien del trust Quan la coalició té com a fi primordial de reduir la competència, hom acostuma a denominar-la càrtel Aquestes coalicions són expressament prohibides per la legislació antimonopolista de la major part dels estats
arma biològica
Militar
Agent agressiu constituït per organismes vivents (principalment microorganismes) o per llurs toxines i capaç de produir infeccions que incapaciten o maten gran nombre d’éssers vius.
La disseminació de les armes biològiques és similar a la de les armes químiques a més, pot ésser efectuada per contacte amb d’altres éssers infectats, o per enverinament d’aigües, d’aliments, etc Les armes biològiques, no emprades fins ara en cap conflicte bèllic important, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 no ratificat encara per nombrosos països, entre ells els EUA i per una resolució de l’ONU del 1966 Entre les malalties que semblen ésser més adequades en les armes biològiques dirigides contra l’home figuren l’àntrax, la psitacosi i la tularèmia
bacanals
Religions de Grècia i Roma
A Roma, culte orgiàstic en honor de Bacus, corresponent a les dionísies o demètries gregues.
Fou introduït a Roma a partir del segle II aC a través de la Magna Grècia El seu desenvolupament pot ésser seguit molt bé a través de la descripció que en fa l’historiador Tit Livi Al final del segle II aC 186, en vista dels abusos que constituïa la celebració d’aquestes festes i de llur caràcter secret que les feia sospitoses a l’autoritat, foren prohibides pel Senat en un decret, el Senatusconsulum de Bacchanalibus , una part del qual ha estat conservada en una carta dels cònsols als aliats aquest text ha donat motiu a molts estudis erudits, tant des del punt de vista del llatí…
cavalcada
Folklore
Desfilada solemne a cavall, pròpia d’algunes festivitats cíviques o religioses.
Foren característiques, des de l’edat mitjana, la dels consellers de Barcelona el dia d’Any Nou cavalcada de Ninou, o la que hom feia en ocasió de l’entrada solemne dels reis a la ciutat Encara es conserva en la colcada de les festes de les poblacions de Menorca, als Tres Tombs de Barcelona i en les festivitats del dia de la festa de la Conquista de Palma i de Sant Dionís de València Com a continuació de les festes populars de l’enterrament del carnestoltes s’originaren les cavalcades de la rua barcelonina, prohibides a la postguerra i durant un temps substituïdes per les de les…
batalla judicial
Història
Combat entre dos adversaris com a mitjà legal de prova.
Reconeguda als Usatges 1150, als Furs de València 1251 i al Recognoverunt proceres 1283, és reglamentada en el tractat Libellus de batalla facienda ~1255 Podia ésser celebrada quan no hi havia altra prova, i només en els casos de bausia, ruptura de treva o traïció L’acusador havia de reptar l’acusat davant la cort amb més de tres dies d’anticipació i ambdós havien de donar fermança 400 morabatins si eren cavallers, i 200 si eren peons El camp de batalla havia d’ésser cairat, i els contrincants havien de lluitar en paritat de condicions, tant d’honor com d’armes, altura i vigor corporal Quan…
literatura lituana
Literatura
Literatura desenvolupada pel poble lituà.
Iniciada la producció escrita al segle XVI, amb el catecisme de Luter, J Bretkūnas i K Syrvidas establiren la primera normativa gramatical Al segle XVIII sorgí el poeta Donelaitis Al segle XIX es produí la florida de la literatura lituana, amb una orientació nacionalista que féu fracassar l’intent de russificació el 1863 foren prohibides les publicacions en lituà S Daukantas, J Basanavičius, V Kudirca i sobretot el poeta patriòtic A Baranaukas reflecteixen l’ideal independentista Els novellistes Žemaité, Marija Pečkauskaité i Vaidiluté tractaren sobretot les realitats de la…
relacions sexuals
Sociologia
Relació establerta entre persones, especialment entre home i dona, mitjançant el sexe.
Hom sol dir-ne explícitament relacions homosexuals en el cas que no es donin entre persones de sexe diferent La regulació social de les relacions sexuals és vinculada generalment, en les societats i les cultures de tots els temps, a la institució matrimonial, i així hom rebutja o tolera, per exemple, l’incest o bé les relacions sexuals en general fora del matrimoni en la mateixa mesura que prohibeix o accepta el matrimoni entre germans o bé condemna o tolera la prostitució Segons els codis morals vigents en un o altre grup social, poden ésser explícitament prohibides —i, doncs,…
gueto

Entrada del gueto de Lódź
Història
Del segle XVI al segle XX, nom amb què eren designats a l’Europa central i oriental els barris de residència obligada per als jueus.
La Contrareforma agreujà la situació dels jueus d’Europa El sistema coercitiu del gueto fou imposat i substituí el de les jueries o calls , més oberts Els jueus, fugint dels avalots i les persecucions dels segles XIV i XV a la península Ibèrica, s’havien refugiat en algunes zones de l’Europa oriental —particularment a Polònia i a Lituània— Als segles XVII i XVIII hagueren de fugir dels pogroms entre el 1648 i el 1658 els soldats cosacs, primer, i després els suecs i russos mataren més de 20000 jueus de Polònia i Lituània Aquestes matances se succeïren al llarg del segle XVIII i produïren una…