Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
nus gordià
Història
Nus que afermava el jou al timó del carro consagrat a Zeus en el seu temple de Gòrdion
.
Hi havia un oracle que prometia el domini de l’Àsia a qui desfés aquest nus Alexandre el Gran, en visitar la ciutat el 334 aC, el tallà amb un cop d’espasa
terres rares
Química
Denominació genèrica dels òxids dels metalls de la família dels lantànids d’ocurrència natural.
Són coneguts amb els noms específics de lantana La 2 O 3 , cèria CeO 2 , neodímia Nd 2 O 3 , praseodímia Pr 2 O 3 promètia Pm 2 O 3 , samària Sm 2 O 3 , euròpia Eu 2 O 3 , gadolínia Gd 2 O 3 , tèrbia Tb 2 O 3 , dispròsia Dy 2 O 3 , hòlmia Ho 2 O 3 , èrbia Er 2 O 3 , túlia Tm 2 O 3 , itèrbia Yb 2 O 3 i lutècia Lu 2 O 3
separació de béns
Dret civil
Dret civil català
Règim econòmic matrimonial en què cada cònjuge conserva la propietat de tots els seus béns i l’administració i el gaudi amb total independència.
Al Principat de Catalunya i a les Illes Balears és reconegut en defecte de pacte en capítols matrimonials Tradicionalment els efectes del règim de separació de béns eren mitigats pel dot que aportava la muller i per l’esponsalici o escreix que el marit prometia a l’esposa però la decadència de les institucions dotals comporta que l’actual règim econòmic conjugal català sigui d’estricta separació de béns Amb tot, la compilació balear ha introduït una estranya clàusula de caràcter comunitari El 2008, a l’empara de l' Estatut d'Autonomia del País Valencià del 2006 entrà en vigor el…
debitori
Història del dret
Al Principat de Catalunya, contracte de préstec de diners pel qual el prestatari prometia de retornar-lo en un termini determinat, hipotecant com a garantia alguna cosa especial o tots els seus béns en general, sense que hi intervingués jurament.
En general, l’escriptura no estipulava cap interès, perquè el prestador el retirava del capital a l’acte de lliurament dels diners Aquesta forma de préstec era utilitzada per tal d’evitar la prohibició eclesiàstica de cobrar interès pels préstecs
croada albigesa
Història
Nom donat al conjunt d’expedicions militars organitzades contra els adeptes del catarisme a Occitània el segle XIII.
Després de vanes i llargues temptatives per tal d’obligar els senyors feudals del Llenguadoc a exterminar els reductes de llurs terres, el Papat es decidí, al principi del segle XIII, a emprar l’excomunió i l’interdit Quan, el gener del 1208, fou assassinat el legat papal Pere de Castelnou, la lluita adoptà uns aspectes més greus Ramon VI fou acusat a Innocenci III d’haver instigat al crim hom predicà una croada que prometia indulgències a tots els qui emprenguessin l’exterminació dels heretges i els seus fautors, començant pel comte de Tolosa Durant el 1208, l’abat del Cister, Arnau Amalric…
feudalisme
La prestació d’homenatge de fidelitat pel vassall al senyor (feudalisme) representada en una miniatura del Liber Feudorum Maior (segle XIII)
© Fototeca.cat
Història
Sistema que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l’edat moderna).
La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…
catalanisme
Catalanisme. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Barcelona, 1906
© Fototeca.cat
Història
Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya i, en alguns casos, també dels Països Catalans.
El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del segle XIX Les mesures uniformistes que les monarquies borbòniques de França i Espanya havien imposat a les terres catalanes, com feien altres monarquies absolutistes de l’època amb els pobles que havien absorbit Polònia, Finlàndia, Eslovàquia, etc, no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català Les reaccions enfront de les mesures d’uniformització i les tensions enfront del poble dominant s’havien manifestat diversament, des de l’odi popular contra Felip V i la Ciutadella de…