Resultats de la cerca

En una funció de proporcionalitat directa y = kx , quan hom coneix x 1 , x 2 , y 1 = kx 1 i vol determinar y 2 , que es donat per la fórmula y 2 = y 1 / x 1 x 2 , aplica aquesta regla La regla de tres consisteix a collocar les dades en la forma x 1 - y 1 x 2 - y 2 i aplicar que y 2 = x 2 y 1 / x 1 Aquesta és la regla de tres simple directa Però quan en una funció de proporcionalitat inversa y = k/x , hom coneix x 1 , x 2 , y 1 = k/x 1 , i vol determinar y 2 = k/x 2 , que resulta de y 2 = y 1 x 1 / x 2 , la regla de tres consisteix aleshores a disposar les dades…

En la seva forma primitiva, hom l’enunciava segons l’expressió σ = E ε, σ essent la tensió en una direcció determinada, ε la deformació en la mateixa direcció i E el factor de proporcionalitat, anomenat mòdul de Young

L’articulació d’ambdós regles pot desplaçar-se per la ranura, amb la qual cosa varia la constant de proporcionalitat entre les distàncies de les puntes d’un i altre extrem

Consisteix en un con a la superfície del qual va enrotllat l’extrem d’una cadena o cinta, l’altre extrem de la qual va enrotllat al tambor La regulació és donada per la proporcionalitat entre els diàmetres de l’enrotllament i les tensions del ressort

Té un valor de 5,67032 × 10 -8 Wm -2 K -4 el seu símbol és σ, i és el resultat de l’expressió σ=π 2 k ⁴/60 h 3 c 2

En astronomia els angles esfèrics es mesuren per l’arc recorregut per un punt o un astre, en graus sexagesimals, o bé pel temps , en hores, minuts i segons, que ha transcorregut des del seu pas per un punt La proporcionalitat és donada per la que hi ha entre el temps en què dóna una rotació sobre si mateixa la terra 24 h i l’arc que ha recorregut llavors 360° Així, 1 h equivaldrà a 15° En el primer cas hom parlarà d’un angle mesurat en temps , i en el segon cas, d’un angle mesurat en arc

Segons la primera llei , la raó entre el poder emissiu total i el poder absorbent total d’un cos, bé que depèn de la seva temperatura i del medi exterior al cos, és independent de la natura del cos La segona llei estableix que la intensitat específica d’una radiació de freqüència f en un medi donat, és directament proporcional al quadrat de l’índex de refracció del medi, per a la mateixa freqüència f , i que la constant de proporcionalitat és la intensitat específica de la radiació, de freqüència f , a igual temperatura, en el buit

La primera llei de Fick diu que la velocitat de difusió és proporcional al gradient de potencial químic de les substàncies que es difonen, és a dir, del gradient de les concentracions d’aquestes substàncies en condicions ideals El factor de proporcionalitat és el coeficient de difusió de la partícula difosa, i augmenta amb la temperatura La derivada de la concentració de les substàncies que es difonen, en relació amb el temps, pot ésser deduïda a partir de la primera llei de Fick, i el resultat és expressat mitjançant una equació diferencial que constitueix la segona llei de Fick…

Collocada al focus d’un telescopi, forma la imatge òptica de l’objecte estudiat sobre una superfície fotoemissiva situada en un recinte sotmès al buit els fotoelectrons emesos són accelerats i focalitzats electromagnèticament sobre una placa fotogràfica de material sensible als electrons que és mantinguda a baixa temperatura aquesta placa és impressionada i, posteriorment, revelada La càmera electronogràfica permet de fer exposicions molt curtes i d’obtenir-ne imatges molt pures absència de gra i linealitat o proporcionalitat entre l’ennegriment de la placa i la intensitat…