Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
pròtasi
Gramàtica
Dins una oració composta, la proposició subordinada que és completada per la principal: el que em dius | no m’agrada gens
.
Normalment, però, aquest terme és usat sobretot en les oracions compostes condicionals per a representar la proposició subordinada condicional que és completada per la principal, anomenada apòdosi si vols pròtasi, hi anirem apòdosi La pròtasi pot presentar en la seva significació una possibilitat de realització més o menys intensa, segons que el seu verb estigui en el mode indicatiu o en el mode subjuntiu si veniu tots, estarem molt contents si vinguéssiu tots, estaríem molt contents
pròtasi
Gramàtica
Dins una oració simple, la primera part del període que és completada per la segona: de mica en mica | s’omple la pica
.
hipotètic | hipotètica
Gramàtica
Dit de la preposició condicional.
Consta de dues parts o oracions la principal o apòdosi i la subordinada o pròtasi
proposició subordinada condicional
Gramàtica
Proposició que indica una condició respecte a una altra (Si fa bon temps, demà anirem d’excursió).
En el conjunt de la proposició composta, el període condicional és dependent d’aquell del qual indica la condició, bé que, pel que fa al significat, representi evidentment una limitació quant a la proposició de la qual depèn Normalment la proposició condicional rep també el nom de pròtasi, i la proposició que la regeix, el d'apòdosi
apòdosi
Gramàtica
Dins una proposició composta, la segona proposició que, essent principal, completa el significat de la primera subordinada.
Ex en el que volia no era just , “no era just” és l’apòdosi que contribueix a donar sentit a la primera proposició Normalment, però, aquest terme és usat només en les proposicions condicionals, on representa la proposició principal que completa el significat de la subordinada condicional Ex en si et portes bé, sortirem , “sortirem” és l’apòdosi, complement del sentit de la condicional si et portes bé Allò que l’apòdosi completa rep el nom de pròtasi
epítasi
Teatre
Part del poema dramàtic que segueix la pròtasi i precedeix la catàstrofe.
invocació
Literatura
Part de la pròtasi d’un poema en la qual el poeta invoca l’ajut de la divinitat.
Així, en L' Atlàntida “Senyor de les venjances, donau alè a mon càntic”
condicional
Gramàtica
Temps verbal que expressa la possibilitat d’un fet o d’una acció que depèn explícitament o implícitament d’una altra circumstància o acció prèvia o passada.
La formació històrica d’aquest temps per aglutinació de l’infinitiu amb les formes contractes de l’imperfet d’indicatiu cantar+havia, cantar hia, cantaria , semblantment a la formació del futur, conferí al temps un sentit d’obligació o d’intencionalitat de realització des del passat D’aquí el seu valor significatiu de la possibilitat, que ha justificat el seu nom de potencial o bé el de futur hipotètic o simplement condicional amb què el designen preferentment els gramàtics moderns, atesa la seva subordinació explícita o implícita a un passat En tot cas, no pot considerar-se com un mode…
antecedent/consegüent
Música
Nom aplicat als dos segments musicals juxtaposats que mantenen una relació de complementarietat, que té lloc sobretot en la compensació harmònica.
El caràcter suspensiu de l’antecedent pròtasi, que queda obert, habitualment sobre la dominant, reclama el caràcter conclusiu del consegüent apòdosi, que tanca el conjunt amb una cadència perfecta, encara que no sempre sobre la tònica inicial Aquest cas queda ben illustrat en la Sonata núm 2 en la M, opus 2 núm 2, IV, compàs 1-8 de Beethoven A banda de l’equilibri tonal, l’antecedent/consegüent sol presentar un parallelisme de motiu i una simetria mètrica, com es veu en l’exemple 1 També pot succeir que el caràcter incomplet de l’antecedent es doni, no ja per raons harmòniques sinó per raons…