Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
teologia negativa
Cristianisme
Modalitat teològica (també anomenada teologia apofàtica i contraposada a la teologia catafàtica) en què tota afirmació sobre Déu és entesa fonamentalment com a derivada de negacions, és a dir, com a afirmació del que Déu no és, més que no pas del que Déu és, pel fet que cap imatge ni cap paraula humanes no poden expressar-ne l’ésser.
En foren destacats representants, entre d’altres, Gregori de Nissa i el Pseudo-Dionís
jerarquia angèlica
Cristianisme
Ordre de preeminència establerta entre els àngels.
Partint d’unes categories que apareixen en sant Pau, la reflexió posterior, sobretot a partir del Pseudo-Dionís, arribà a establir una jerarquia en nou ordres
ordre angèlic
Cristianisme
Cadascun dels nou graus de la jerarquia angèlica.
Establerta pel Pseudo-Dionís s VI a partir d’unes categories bíbliques, la jerarquia és dividida en tres cors, en aquest ordre serafins, querubins i trons, dominacions, virtuts i potestats, principats, arcàngels i àngels
teàndric | teàndrica
Cristianisme
Dit d’un ésser o d’un obrar que és alhora diví i humà.
Aplicat d’antuvi a certes accions de la vida de Crist, on resplendeix la seva divinitat, el terme és aplicat també a tots els actes de Crist sense cap excepció, i, per extensió, a les institucions religioses vinculades a ell, com és ara les Sagrades Escriptures, l’Església, els sagraments El mot, creat Θεανδρικαì ‘ενέργειαι pel Pseudo-Dionís, fou utilitzat sovint en sentit monofisita, però Màxim el Confessor el defensà com el terme que expressava millor la unió i interacció de les dues natures de Crist
patrística
Cristianisme
Part de la patrologia que estudia la doctrina dels Pares de l’Església.
Aquesta doctrina nasqué de la catequesi prebaptismal i mistagògica, de l’apologètica i de la polèmica antiherètica, particularment de la necessitat de precisar la doctrina trinitària, la cristològica i la pneumatològica, i de l’exposició ordinària de la Bíblia com a part essencial de la litúrgia i de l’exposició de temes ascètics Basada en les Escriptures i en el símbol de la fe, més que del desig de crear sistemes teològics els teòlegs pròpiament dits, com Orígenes o Agustí, són relativament rars, parteix de les necessitats de la conservació de la fe i d’unes obligacions missioneres i…
querubí
Detall d’un dels querubins que guarden l’entrada principal del palau de Persèpolis
© Fototeca.cat
Religions de Grècia i Roma
Bíblia
Esperit celestial (àngel) que forma part del tercer cor de l’ordre angèlic en la jerarquia del Pseudo-Dionís.
El mot prové de l’accadi karibu , divinitat assíria que intercedia pels homes davant els déus principals, que hom representava en forma d’home, de toro, d’àguila i de lleó alats, guardant l’entrada dels temples les mateixes formes de les visions d’Ezequiel i de l’Apocalipsi, que a l’edat mitjana figuraven els quatre evangelistes La Bíblia els menciona en el relat del paradís -i, sobretot, n’esmenta la representació damunt l'arca de l’aliança- i en el temple de Salomó, on indicaven la presència de Jahvè i el seu tron Corresponen als quatre animals de l’Apocalipsi, bé que moltes de llurs…
serafí
Bíblia
Esperit celestial o àngel que pertany a la més alta de les jerarquies angèliques (ordre angèlic) del Pseudo-Dionís.
Relacionat probablement amb un antic culte de la serp, la Bíblia li dóna el mateix nom que als serpents “ardents” hebr saraf del desert A Isaïes i a l’Apocalipsi apareixen amb sis ales al voltant del tron de Jahvè cantant constantment el trisagi, bé que a l’Apocalipsi els quatre animals tenen la forma del querubí
virtuts
Cristianisme
En l’angelologia del Pseudo-Dionís, els àngels que constitueixen la jerarquia mitjana del segon cor de l’ordre angèlic.
potestats
Cristianisme
En l’angelologia del Pseudo-Dionís, els àngels que constitueixen la jerarquia inferior del segon cor de l’ordre angèlic.
principats
Cristianisme
En l’angelologia del Pseudo-Dionís, els àngels que constitueixen la jerarquia més alta del tercer cor en l’ordre angèlic.