Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
psi
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la vint-i-tresena lletra de l’alfabet grec [Ψ ψ].
Consonant doble suma de labial π, β, φ més σ, com a signe numèric equival a 700 ψ’ o bé a 700 000 ,ψ
psi
Física
Partícula de la família dels mesons de spin 1, que té càrrega elèctrica nul·la.
Fou detectada el 1974 per Richter i Ting premis Nobel de física del 1976 La seva existència confirmà la utilitat del model dels quarks per a explicar la naturalesa dels hadrons, tot fent necessària la introducció d’un nou quark, el charmed , c La partícula ψ té una massa de 5517,4 X 10 -30 kg, i una vida mitjana de l’ordre de 10 -20 s Segons el model dels quarks, és la combinació c c
atmosfera
Física
Unitat de pressió, anomenada també atmosfera normal o física, igual a 101.325 N/m2.
Equival a la pressió exercida per una columna de 760 mm convencionals de mercuri 1 atm = 760 mmHg un mmHg és la pressió exercida per una columna de mercuri d’un mm d’alt, de densitat 13,5951 g/cm 3 , en un lloc on l’acceleració de la gravetat és de 9,806 65 m/s 2 = 14,6960 psi
alfabet copte

Alfabet copte
©
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua copta, que adoptà l’alfabet grec més algunes lletres deformades de l’escriptura demòtica: sis en el dialecte sahídic i set en el bohàiric (les sahídiques més la hai), les quals són les últimes de l’alfabet.
Aquesta parcial coexistència de dos sistemes alfabètics comportava que alguns sons fossin representats indistintament amb l’antiga lletra demòtica o amb la nova lletra grega i que algunes lletres gregues fossin emprades exclusivament en paraules d’origen grec L’ús de la zita , per exemple, és un cas extrem de barbarisme D’altra banda, algunes lletres gregues foren emprades exclusivament com a monogrames per a representar abreujadament dues lletres més La csi i la psi són monogrames en tots els dialectes coptes i representen k + s i p + s , respectivament Les lletres thita, phi,…
lepidòpters

Papallona rei (Papilio machaon)
Duarte Frade iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots que es caracteritzen pel fet d’atènyer de 0,2 a 30 cm.
Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La fase larval…