Resultats de la cerca

A diferència de l’inconscient personal, l’inconscient collectiu no és de naturalesa individual sinó universal i idèntic a si mateix en tots els homes Constitueix una realitat eterna, atesa la seva qualitat transespacial i transtemporal En tant que llegat de possibilitats de representació és humà en general i fins i tot animal, i representa el fonament pròpiament dit d’allò psíquic individual És el sediment de l’experiència humana de tots els temps i, com a tal, representa la psique objectiva Es caracteritza per la seva naturalesa espontània i autònoma Gràcies a aquesta autonomia…

És l’objecte de la psicogènia

El seu significat varia d’acord amb els diversos significats de pneuma En teologia designa la doctrina sobre l'Esperit Sant D’ençà de GWLeibniz i de ChWolff indica la part superior de la psicologia en tant que doctrina de l’esperit Més rarament, donada l’analogia entre pneuma i psique , és sinònim de psicologia Per a IKant és la psicologia metafísica, en què l’ànima és considerada una substància espiritual En la ciència de les religions hom utilitza el terme per a designar la ciència que s’ocupa de la natura dels esperits àngels i dimonis, éssers existents entre l’esfera divina i…

Terme originàriament enunciat per sant Tomàs, Jung l’utilitza en la seva teoria psicològica per a designar els elements estructurals de l’inconscient collectiu, estructures innates universals i formes a priori que representen allò que és genèricament i específicament humà En la seva qualitat de representacions psíquiques de l’instint en l’àmbit simbòlic i espiritual constitueixen normes de conducta heretades, una forma de disposició congènita a l’acció davant d’una necessitat psíquica En tant que corresponen a aquelles vivències típiques fonamentals de l’ésser humà, el nombre d’arquetips és…

Inseparable del discurs mític dels poetes grecs antics sovint anomenats els primers teòlegs, el concepte de teologia connota a partir de Plató l’esforç racional en l’estudi del diví, i en Aristòtil equival a la “filosofia primera” o “ciència dels primers principis”, alhora que n'és la culminació, i és ensems l’objecte darrer de tota investigació filosòfica posteriorment hom anomenà metafísica aquesta part de la filosofia l’objecte de la qual transcendeix el món natural, objecte de la física Els darrers anys, enmig de corrents teològics com la teologia de l’alliberament i la teologia feminista…