Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
punció
Operació que consisteix a introduir un trocar, una agulla o un bisturí en una part o en una cavitat del cos, per donar sortida a un líquid normal o patològic.
punció
Ferida feta amb un instrument punxant.
punció lumbar
Punció que hom practica a la regió lumbar per tal d’extreure’n líquid cefalorraquidi (per examinar-lo o per disminuir-ne la pressió) o per tal d’injectar substàncies a l’espai subaracnoïdal amb finalitat diagnòstica, terapèutica o anestèsica.
És anomenada també punció de Quincke
punció esternal
Punció que hom practica a l’estern per obtenir medul·la òssia.
punció exploradora
Punció que té per objecte obtenir un líquid per precisar una diagnosi.
punció suboccipital
Punció que hom practica a la cisterna posterior, passant l’agulla entre l’occipital i l’atles, a fi d’extreure’n líquid cefalorraquidi.
puntura
Punció.
esplenoportografia
Exploració, actualment poc practicada, del sistema esplenoportal mitjançant una injecció de substàncies de contrast introduïda a la melsa, amb les consegüents radiografies seriades, que permeten de visualitzar la dinàmica i la morfologia d’aquest sistema.
La punció de la melsa permet d’estudiar la pressió portal en aquest lloc i és d’utilitat en el diagnòstic de la hipertensió portal
pleuresia
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, de les seroses pleurals.
D’acord amb el tipus de reacció pleurítica, les pleuresies poden ser seques fibrinoses i humides o exsudatives, amb embassament seroses, serofibrinoses, purulentes, quiloses, hemorràgiques, etc Segons l’etiologia, hom les classifica en infeccioses i no infeccioses pleuresia urèmica, disproteïnèmica, postinfarts, etc Poden ésser localitzades o enquistades i generalitzades clínicament es manifesten de forma diferent segons les característiques anatòmiques del procés El tractament ha d’ésser causal, però en alguns casos cal evacuar per punció l’embassament produït i de vegades cal…
meningitis purulenta
Patologia humana
Meningitis que evoluciona amb líquid cefalorraquidi purulent, amb una intensa pleocitosi de predomini polinuclear.
Els gèrmens més freqüents, segons la importància clínica, són els meningococs, els pneumococs i Hemophilus influenzae Dins d’aquest grup, la més important és la meningitis cerebroespinal epidèmica, produïda pels meningococs La forma clàssica es caracteritza per l’aparició sobtada de cefalàlgies, vòmits centrals, estremiment, rigidesa de nuca, opistòtons, herpes, exantema purpúric, leucocitosi polinuclear, etc la punció lumbar evidencia un líquid cefalorraquidi tèrbol o purulent, pleciotosi neutròfila, proteïnes elevades i glucosa baixa El tractament per a cada tipus de meningitis…