Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
defecte

Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als…
dipol
Física
Química
Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals de signes distints i col·locades a una petita distància l’una de l’altra; aquest sistema és conegut com a dipol elèctric
.
Per extensió, hom parla també de dipol megnètic , que fou definit inicialment de manera anàloga al dipol elèctric quan hom creia en l’existència de càrregues magnètiques, però que actualment és definit mitjançant corrents elèctrics Si en lloc de càrrgues puntuals hom treballa amb distribucions de càrregues, el dipol elèctric és definit d’un manera anàloga, però tenint en compte la distància als centres de la distribució de cadascuna de les càrregues El dipol es caracteritza pel moment dipolar , producte del valor absolut d’una de les càrregues constituents per la distància que…
força central
Física
Força que, en actuar sobre un punt material, és sempre dirigida a un mateix punt O de l’espai.
És freqüent que les forces centrals depenguin només de la distància del punt material al punt O, en el qual cas és molt fàcil de provar que les forces centrals són conservatives Les forces gravitatòries entre masses puntuals i les electroestàtiques entre càrregues puntuals són exemples de forces centrals
sistema cristal·lí

Sistemes cristal·lins
© fototeca.cat
Física
Cadascun dels conjunts en què hom classifica les 32 classes cristal·lines, de manera que en cadascun d’ells hi hagi les que tenen eixos de simetria del mateix ordre.
L’eix comú serà la característica simètrica del sistema cristallí Aquest concepte és íntimament relacionat amb la noció d’operació de simetria Les operacions de simetria que pot tenir la xarxa d’un cristall, a part les simetries de translació que hom suposa per hipòtesi, són rotacions respecte a un eix, reflexions respecte a un pla, inversions respecte a un punt i operacions compostes d’una translació seguida d’una rotació o d’una reflexió Els tres primers tipus de simetria són anomenats puntuals , perquè sempre hi ha almenys un punt del cos que no es mou quan s’efectua l’operació Totes les…
caràcter derivat
Biologia
Caràcter morfològic o molecular que distingeix una espècie ancestral i tots els seus descendents, i que no és compartit per cap altre tàxon.
És el resultat d’adaptacions puntuals d’una espècie o d’un grup restringit d’espècies i s’empra en taxonomia per a definir els grups monofilètics En terminologia filogenètica s’anomena caràcter apomòrfic o apomorfia
coma
Física
Aberració geomètrica segons la qual la imatge d’un objecte puntual allunyat de l’eix òptic no és un punt, sinó una figura en forma de cometa.
És deguda al fet que, per als objectes puntuals situats fora de l’eix, l’augment lateral varia amb l’alçada de la zona de la lent travessada pels raigs La condició d'aplanetisme d’Abbe suprimeix la coma
pH-stat
Química
pH-metre connectat a un servosistema que manté constant el pH d’una solució afegint-hi automàticament quantitats d’un àcid o d’una base.
La principal diferència amb un pH-metre convencional és que mentre aquest és utilitzat, en general, per a prendre mesures puntuals dels valors del pH, el pH-stat és un instrument destinat a la mesura de la cinètica d’algunes reaccions químiques, entre les quals són molt importants les referides a la mesura d’activitats enzimàtiques a partir de les quantitats de solució addicionada i el temps transcorregut entre addicions
escintil·lació interplanetària
Astronomia
Fluctuació ràpida en el flux d’una radiofont de petit diàmetre aparent, situada en una direcció que passa per les proximitats del disc solar.
Aquest fenomen és degut a la presència d’inhomogeneïtats en el gas ionitzat que constitueix el vent solar, de la mateixa manera que les inhomogeneïtats de la baixa atmosfera terrestre produeixen l’escintillació de la llum dels estels L’escintillació interplanetària, predita per VL Ginzburg l’any 1956 i descoberta vint anys després per A Hewish, és una eina poderosa per a l’estudi del vent solar que forma part del medi interplanetari, i també per a la determinació de l’estructura de les radiofonts llunyanes, ja que solament les que són puntuals poden presentar el fenomen de l’…
actiu realitzable
Economia
Conjunt de béns convertibles en efectiu.
Dins del conjunt de béns i drets d’una empresa, família o particular, n'hi ha un grup que és convertible en diner líquid o efectiu en un curt període de temps Aquests actius serveixen per a fer front a situacions puntuals de manca de liquiditat per a pagar deutes o per a incrementar la tresoreria Poden ser més o menys realitzables en funció de la dificultat de vendre'ls p ex, és més fàcil vendre unes accions d’una gran companyia que un immoble Dins de l’actiu circulant, també s’anomenen actius realitzables tots aquells drets de cobrament amb venciment inferior a un any, com ara…
grup espacial de simetria
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels grups d’operacions de simetria que resulten en combinar l’operació de translació amb els grups puntuals de simetria (sistema cristal·lí).