Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
lepidòtric
Anatomia animal
Radi ossi que constitueix les aletes dels peixos.
Pot ésser rígid i punxegut o bé tou i flexible
oxirrinc | oxirrinca
estornell
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de l’ordre dels passeriformes que pertanyen a diversos gèneres, com Gracula, Lamprotornis, Spreo i Sturnus.
Atenyen uns 22 cm de llargada, tenen el bec fort i punxegut, la cua curta i el plomatge generalment fosc amb reflexos metàllics Són sociables, migradors, insectívors i frugívors
otoció
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels cànids, de 90 cm de llargada, 30 dels quals corresponen a la cua, i 40 cm d’alçada a la creu, que és de color bru groguenc, amb el musell i els extrems de les potes i la cua negres.
És de formes esveltes i té el musell punxegut i les orelles grosses És de costums nocturns i s’alimenta d’insectes, vegetals, petits mamífers i carronya Habita a les regions àrides de l’Àfrica oriental i meridional
mascarell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels súlids, de 90 cm, de color blanc, amb un traç negre entorn dels ulls, i d’ales llargues, estretes i amb les puntes negres.
El bec fa uns 10 cm, i és gris blavós i punxegut Nia a les costes escarpades del nord d’Europa, i hiverna a la resta del litoral europeu, especialment a la Mediterrània occidental És comú, a l’hivern, als Països Catalans
colimbiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells, tots ells aquàtics i hàbils cabussadors.
Són de talla mitjana, tenen les potes curtes, situades molt endarrere i proveïdes de quatre dits, els tres del davant voltats d’una membrana lobulada característica El bec és curt, recte i punxegut El plomatge és molt dens i molt semblant en ambdós sexes Són cosmopolites
drepànids
Entomologia
Família de macrolepidòpters que aplega dues subfamílies clarament diferenciades: els drepanins, d’aspecte de geomètrid, i els tiatirins, d’aspecte de noctúid.
En sentit estricte els drepànids són papallones petites, d’aparença fràgil, habitualment nocturnes Tenen l’àpex en forma de falç Les erugues es caracteritzen per un últim parell de potes falses i tenir, per tant, un extrem caudal punxegut i enlairat Als Països Catalans viuen vuit espècies de drepanins i nou de tiatirins
bec de ploma
Bec de ploma de punta rodona
Escriptura i paleografia
Extrem de la ploma d’escriure que escampa la tinta damunt el paper.
El bec pot ésser punxegut o ample, tallat en escaire o en bisell, de punta rodona o de bola estilogràfica Acostuma a ésser tallat pel mig a fi de permetre que les dues puntes que en resulten escampin millor la tinta en obrir-se Aquesta clivella produeix els traços gruixuts i prims
nectarínids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de dimensions petites, amb la llengua protràctil, de punta bífida i llefiscosa, sense filaments, i amb les vores dels dos terços basals en forma de doble tub; presenten 10 rèmiges primàries, i tenen els tarsos prims i curts.
El bec és allargat, fi, punxegut, dentat a les vores externes del terç distal i generalment corb S'alimenten de nèctar i de petits insectes, i els mascles són de colors llampants Comprèn els quatre gèneres de suimangues Arachnothera, Cinnyris, Chalcomitra i Nectarinia , dividits en quinze espècies, que habiten a les selves tropicals i subtropicals d’Àsia, Àfrica i Austràlia
collie
Collie
Mastologia
Gos de pastor, originari d’Escòcia.
Ateny una alçària de 0,55 a 0,60 m Té el musell llarg i punxegut i les orelles petites El pelatge és molt dens i aspre el del coll, les potes i les natges és especialment llarg i de color generalment viu És molt actiu, intelligent i molt apte per a conduir grans ramats Avui dia, però, és més aviat una raça de luxe