Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
quàntum
Física
Terme que designa la quantitat elemental amb què varia una magnitud física quantificada (com l’energia, el moment angular, etc).
El terme ha esdevingut obsolet atès que, un cop aclarit que els observables físics les magnituds físiques mesurables són representats en la mecànica quàntica per operadors d’un espai de Hilbert, un quàntum no és més que l’increment que hi ha entre dos valors propis, o autovalors autovalor, de l’operador que representa l’observable
punt quàntic
Física
Material semiconductor de petites dimensions (de l’ordre dels nanòmetres) que pot confinar un electró, o uns quants.
Les seves propietats varien notablement segons el nombre d’electrons que contenen, cosa que ha fet que siguin considerats utilitzables per a imatgeria mèdica, com també com a bits quàntics qubits
qubit
Física
Unitat de mesura del contingut de la informació quàntica d’un missatge.
Equival als dos estats propis d’informació en un sistema que tan sols pugui ser descrit correctament mitjançant la mecànica quàntica, anomenats |0 > i |1 > , i a un tercer estat de superposició quàntica fruit de la superposició dels altres dos, i que permet operacions lògiques que no permet un bit clàssic
mesura quàntica sense destrucció
Física
Mesura d’un sistema quàntic tal que, un cop feta, deixa el sistema en un estat propi de l’observable mesurat, sense destruir-lo.
Això permet fer la mateixa mesura repetidament i obre la possibilitat de mesurar efectes molt petits La idea d’aquest tipus de mesura fou introduïda per Braginsky a la dècada de 1970 en el context de la detecció d’ones gravitacionals Darrerament s’han realitzat mesures sense destrucció en sistemes òptics, cosa que ha permès, per exemple, seguir en temps real per primer cop l’evolució del nombre de fotons atrapats en una cavitat òptica grup de Serge Haroche, 2007
cromodinàmica
Física
Teoria quàntica de les interaccions fortes, en la qual els quarks carregats amb color bescanvien gluons; presenta analogies amb l’electrodinàmica quàntica (QED) en la qual les partícules carregades elèctricament bescanvien fotons en la interacció electromagnètica.
SQUID
Electrònica i informàtica
Aparell que permet detectar camps magnètics molt febles, fins a milers de milions de vegades menys intens que el de la Terra, com els produïts per un conjunt de pocs milers de neurones.
El SQUID pot ésser utilitzat per a estudiar el magnetisme del cervell neuromagnetisme La utilització dels actuals superconductors obliga a tenir l’aparell en heli líquid, a molt baixa temperatura, amb el cost addicional que això representa
senyal
Física
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.
Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de rellotge, cas en el qual és…
fonó
Física
Quàntum de l’energia de vibració d’una xarxa cristal·lina.
Tant les ones sonores com les vibracions tèrmiques d’un cristall són formades per fonons Quasi tots els conceptes aplicables als fotons poden ésser aplicats també als fonons
bit quàntic
Tecnologia
Unitat mínima d’informació quàntica, que té més de dos estats quàntics possibles.
El bit quàntic pot existir en l'estat 0, en l'estat 1 o en una superposició d'aquests dos estats, i és la unitat mínima de la computació quàntica La denominació qbit és un acrònim format a partir de l'equivalent anglès quantum bit
regla
Filosofia
Element de l’Art de Ramon Llull que a l’Art abreujada d’atrobar veritat (1271?) determina l’ús de les figures i a l’Ars generalis ultima (1305-08) defineix els models segons els quals hom pot fer una demanda o qüestió sobre alguna cosa.
En aquest darrer sentit les regles són nou qüestions generals que es poden fer de tota cosa, és a saber, si és utrum , què és quid , de què és de quo , per què és quare , quant és quantum , com és quale , quan fou quando , on és o fou ubi , de quina manera i amb quina ajuda quo modo i cum quo