Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
quartó
Història
Cadascun dels cinc districtes jurisdiccionals en què fou dividida Eivissa, extramurs de la vila, des de la conquesta catalana del segle XIII.
En temps islàmics, l’illa es dividia en els termes d’Alhauec, Xarc, Benissàmit, Portumany i Algarb Els tres conqueridors catalans en feren quatre quartons, repartint el primer, Alhauec, entre els altres quatre Xarc esdevingué el quartó de Santa Eulària Benissàmit, el de Balansat Portumany, el de Portmany i Algarb, el de ses Salines d’Eivissa Guillem de Montgrí es quedà amb els quartons de Balansat i de les Salines Nunó Sanç, comte de Rosselló, el de Portmany a Pere, infant de Portugal, correspongué el de Santa Eulària Tanmateix, continuaren apareixent cinc …
quarterada
Física
Mesura agrària pròpia de les Illes, especialment Mallorca.
Equival a 400 destres quadrats, o sia 71,03 àrees Comprèn 4 quartons o 16 horts
puig de missa
Geografia
A Eivissa, elevació de terreny coronada per una església, situació que es dóna al Puig de Missa de Santa Eulària i al de Sant Miquel.
Algunes cases s’enfilen pel puig, i el poble, sobretot a Santa Eulària, ha crescut més modernament al seu peu En tots dos casos es tracta d’esglésies dels antics quartons
vessana
Física
Mesura agrària pròpia del Gironès, l’Empordà i la Selva.
La vessana de rei , o corrent , equival a 900 canes quadrades, o sia 2187,4 m 2 , i és dividida en 4 quartons La vessana baronil o de comte , o de senyor , no tan corrent, equival a 1024 canes quadrades, o sia 2488,8 m 2
escut
Història
Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuir o fusta, que hom portava al braç esquerre.
Els escuts grecs eren circulars, mentre que els romans eren rectangulars Al començament de l’edat mitjana eren de fusta amb el centre de metall Les illustracions revelen que a Catalunya, a l’època comtal, eren usades dues menes d’escut el rodó, adequat per a lluitar a peu, i el d’ametlla guerrers de la Bíblia de Rodes i dels segells eqüestres dels comtes de Barcelona, propi per a la lluita a cavall Ambdues modalitats persistiren al segle XIII, en què aparegué també el de forma ogival les corretges amb què l’escut era subjectat al braç ja rebien llavors el nom de maniple Al s XIV les…
venda
Història
Partida dels antics quartons d’Eivissa i, des de llur creació l’any 1785, de les modernes parròquies o termes rurals d’Eivissa i de Formentera, que comprèn diverses caseries disseminades.
Des del segle XVIII, que apareix aquesta denominació, fins al segle XX, el nombre de vendes ha anat creixent a causa de l’augment de població i de les noves necessitats Actualment les parròquies eivissenques es divideixen en tres o més vendes