Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
vint-i-quatrena de cort
Història
Comissió de vint-i-quatre ciutadans elegida per a assessorar els síndics i representants del braç reial a les corts.
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Vint-i-quatrena part del diner en la divisió del marc.
x
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-quatrena lletra de l’alfabet català, anomenada ics o xeix [pl ics, xeixs].
Els llatins heretaren dels grecs i dels etruscs únics que la tenien la forma d’aquesta lletra, que passà a l’apèndix de l' elementum o segona part de l' abecedari llatí, acabat amb les lletres gregues X, Y, Z La X romana clàssica consisteix en dos traços creuats en aspa, el primer dels quals amb un reforç a la base i a vegades un altre a l’extrem superior Tots dos traços eren executats en direcció descendent, encara que el segon a vegades ho fou de baix a dalt això darrer fou sobretot degut a la velocitat ràpida, que produí la posició gairebé horitzontal del primer i l’allargassament del…
omega
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la vint-i-quatrena i darrera lletra de l’alfabet grec [ω Ω].
Com a signe numèric equival a 800 ω’ o bé a 800 000 ,ω
braç reial
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de les ciutats i viles de dependència reial directa que tenien privilegi de vot a corts.
Era anomenat també braç popular i constituïa la via de representació de la nova classe de ciutadans i burgesos desenvolupada a partir dels ss XI i XII als grans nuclis urbans El braç reial tingué un paper d’una gran importància en l’estructuració i en el dinamisme de les corts Amb el temps, el relleu d’aquest estament adquirí increment respecte als altres dos Al Principat, en prendre estat oficial, el 1283, aquest braç era format per 12 ciutats i viles, nombre que augmentà a mitjan s XIV i que s’amplià encara amb la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya La designació d’aquests…
gra
Farmàcia
Física
Antiga unitat de pes equivalent a la vint-i-quatrena part d’un escrúpol, o sia, aproximadament cinc centigrams.
hora babilònica
Hora igual a la vint-i-quatrena part del dia, segons l’ús babilònic transmès fins a l’actualitat.
semifusa
Música
Figura musical (ww) que té un valor equivalent a la meitat de la fusa, al doble de la quartifusa i a la seixanta-quatrena part de la rodona.
A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/64 La pausa de semifusa s’indica amb el signe ww Es tracta d’una figura poc utilitzada, tret de les composicions escrites en compassos on la unitat de temps és més curta que la negra, amb puntet o sense, o les que s’executen en tempo lent
semifusa
Música
Figura de nota o de pausa el valor de la qual equival a mitja fusa o a la seixanta-quatrena part d’una rodona, considerada com a unitat de duració.