Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
quimera
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Monstre de la mitologia grega, fill de l’hidra i del lleó de Nemea i germana de l’esfinx, que, segons Homer, tenia el cap i la cua de drac i el cos de cabra, i fou occit per Bel·lerofontes
.
Hom sol representar-lo lluitant amb l’heroi o tot sol, vomitant flames, ja sia amb tres caps ceràmica de Rodes, o només amb cap de lleó ceràmica coríntia o de cabra ceràmica àtica i itàlica És famosa la Quimera d’Arezzo , bronze grec del s V aC, actualment al Museo Archeologico de Florència Ja de temps antic hom la considerava com l’encarnació de forces físiques destructives, volcans, tempestes, etc
quimera
Creació imaginària de l’esperit que hom pren per una realitat.
quimera
Biologia
Individu que és portador de caràcters propis de dos genotips distints.
En els mamífers es pot produir una transferència embrionària de teixit hematopoètic entre dos bessons dizigòtics, i axiò fa que un individu pugui presentar més d’un tipus de teixit sanguini
quimera
Heràldica
Figura imaginària que representa un animal amb el cap i el pit de donzella, els cabells espargits, les potes anteriors de lleó i les posteriors de griu, el cos de cabra i la cua de drac, emprat usualment com a cimera.
És una varietat de l’esfinx i l’harpia
quimera
Biologia
Botànica
Individu vegetal mixt format per via vegetativa.
Generalment les quimeres es formen a partir del callus d’un empelt N'hi ha dos tipus les quimeres sectorials , en les quals les dues meitats de cada fulla o branca són diferents i provenen l’una del patró i l’altra de l’empelt, i les quimeres periclinals , en què els teixits superficials deriven d’un dels genitors i els teixits interns de l’altre També poden ésser induïdes quimeres mitjançant l’aplicació de colquicina a una gemma, amb la qual cosa algunes de les cèllules meristemàtiques esdevenen poliploides i originen estirps de cèllules morfològicament diferents
quimerós | quimerosa
Que té quimera.
acariciar
Complaure’s a alimentar (una esperança, una idea, un projecte, una quimera, un pensament, un designi, una empresa).
literatura occitana
Literatura occitana
Literatura escrita en la llengua d’oc.
L'època dels trobadors Els texts occitans més antics que hom coneix, i que ofereixen un autèntic valor literari, daten del segle XI Poema de Boeci i Cançó de Santa Fe d’Agen Però és a partir del segle XII que es desenvolupa la poesia dels trobadors, el primer dels quals és Guillem IX d’Aquitània, escortat per d’altres grans senyors Jaufre Rudèl, príncep de Blaia, Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual, tan preada en el seu temps, dissortadament és perduda, i per un plebeu, Marcabrú Inventors de l’amor cortès —bé que Marcabrú no s’estigui de blasmar-lo o que Guillem IX no pugui…