Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
quitrà
Química
Cadascun dels diversos materials bituminosos, de color fosc, líquids o semilíquids a temperatura ambient i de composició variable, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba i altres materials vegetals o carbonacis.
El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans…
quitrà epoxi
Construcció i obres públiques
Química
Lligant fabricat amb brea de quitrà i resines epoxídiques.
S'utilitza en conglomerats fins per a tapar junts i en morters per a paviments de poc gruix que requereixin resistència al desgast i al punxonament
quitrà-betum
Construcció i obres públiques
Química
Lligant constituït amb una mescla de betum i de quitrà, per tal de reunir les propietats d’adhesivitat i d’anticarburants del quitrà i que presenta un envelliment lent semblant al del betum.
quitrà de pi
Química
Líquid molt viscós, de color negre, d’olor característica molt penetrant, amb un interval d’ebullició de 240-400°, soluble en alcohol, acetona i en solució d’hidròxid sòdic i poc soluble en l’aigua.
Constituït principalment per fenols complexos i, en molt més petita proporció, per hidrocarburs terpènics i aromàtics, que hom obté per destillació destructiva de la fusta de pi És emprat en medicina, en la flotació de minerals, en la preparació de pintures i vernissos, linòleums i diversos recobriments, composicions asfàltiques i com a preservatiu marí
quitrà de carbó
Química
Líquid viscós negre, més dens que l’aigua, d’olor naftalènica, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó.
És soluble en èter, benzè i solvents apolars, parcialment soluble en alcohol i acetona i poc soluble en l’aigua De la seva destillació s’originen diverses fraccions que troben aplicacions específiques l' oli lleuger fins a 200°C, que en representa un 5%, constituït per hidrocarburs aromàtics mononuclears, cumarona i indè, l' oli mitjà 17%, 200-250°C l' oli pesant 7%, 250-300°C, constituït per hidrocarburs di- i trinuclears, fenols i piridines l' oli d’antracè 9%, 300-350°, constituït per antracè, fenantrè, carbazole i quinoleïnes, i finalment la brea , constituent del residu i…
oli mineral
Química
Oleïcultura
Cadascuna de les fraccions de la destil·lació del petroli o del quitrà que per la seva viscositat pot ésser considerada com a oli.
D’aquest tipus són importants l’oli de parafina, barreja de parafines líquides constituents de la fracció de 330 a 390°C de la destillació del petroli, el gasoli i les distintes fraccions de la destillació del quitrà de carbó l' oli lleuger fins a 200°C, constituït per hidrocarburs aromàtics mononuclears, l' oli mitjà 200-250°C, l' oli pesant 250-300°C, constituït per hidrocarburs aromàtics binuclears, fenols, cresols i piridines, i l' oli d’antracè 300-350°C, constituït per hidrocarburs aromàtics trinuclears, carbazole i quinoleïnes
cresol
Química
Líquid d’olor fenòlica, mescla de cadascun dels tres components isomèrics orto-, meta- i para-, de fórmula general HOC 6
H 4
CH 3
.
Obtingut del quitrà de carbó, és fortament tòxic i d’absorció percutània Hom l’empra com a antisèptic i per a la fabricació de resines sintètiques
acenaftè
Química
Hidrocarbur aromàtic tricíclic, amb l’esquelet de l’acenaftilè.
Es fon a 96°C És extret del quitrà d’hulla per destillació fraccionada És utilitzat principalment en la fabricació de colorants i també d’alguns materials plàstics