Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
rústic | rústica
Escriptura i paleografia
Dit de l’escriptura capital romana clàssica librària (s. I-VI).
taujà | taujana
Dit d’una persona rústica bonhomiosa, sense malícia, no gaire intel·ligent.
aixafaterrossos
Home rústic, pagès; esclafaterrossos.
yashiro
Xintoisme
Arquitectura religiosa
Temple xintoista japonès.
Consta d’un petit santuari, inaccessible al poble, voltat d’edificis d’aspecte rústic, tot encerclat amb tanques de fusta Els prototips són els santuaris d’Amaterasu, a Ise ~685 aC
gautxo | gautxa
Etnografia
Habitant rústic de les pampes sud-americanes dedicat a la ramaderia.
Els gautxos aparegueren en temps de la colonització espanyola Bons genets, feien vida nòmada i es llogaven com a peons de ramaders Llur vida, desordenada i de poca qualificació social, feu el mot gautxo sinònim de rodamon En esclatar el moviment emancipador, els gautxos s’ajuntaren als exèrcits que lluitaven per la independència, i la imatge pejorativa que hom en tenia fou substituïda per una altra de més positiva Aconseguida la independència, els gautxos s’installaren a les propietats i es convertiren en ramaders sedentaris, hàbils en totes les arts de la ramaderia i amb un tipus de vida…
avarca
Indumentària
Calçat rústic de cuir que hom lliga amb corretges al turmell.
D’origen àrab, fou molt usat a l’edat mitjana
territori
Economia
Dret administratiu
Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística.
Comprèn el territori urbà , situat dins la zona edificada o edificable d’una població, destinat a edificis privats o públics solar, així com a carrers, places, parcs, jardins, etc, i el territori de reserva urbana , destinat a ésser urbanitzat, però que legalment encara no té aquesta qualificació Tots els altres terrenys són considerats territori rústic El procés de planificació implica, entre altres coses, convertir el terreny en sòl d’assentament pla i sòlid i dotar-lo d’una infraestructura de serveis imprescindibles aigua, llum, gas, clavegueres, etc Amb la qualificació, el…
villancico
Literatura
Música
Terme de la poesia castellana aparegut a la fi del segle XV que designava en principi una cançó breu d’origen o d’imitació popular.
Com que aquesta cançó era utilitzada com a refrany comentat poèticament amb cobles glossadores, el terme passà a indicar la composició global cançó-refrany i estrofes glossadores Durant el Renaixement la cançó tradicional fou tractada polifònicament pels compositors més notables, entre els quals destaquen Juan del Encina, Mateu Fletxa el Vell, Pedro de Pastrana, Cristóbal Morales i Juan Vásquez Al s XVII es convertí en una cantata per a veus i instruments de caràcter religiós, i els compositors més notables foren JBComes, ATHortells, MRomero, JCererols i PRabassa Al s XVIII inicià la seva…