Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
rútil
Rútil
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Òxid de titani, TiO2.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls sovint prismàtics, i a vegades aciculars També es presenta en masses granulars És freqüent la macla de contacte, que dóna origen a formes cícliques i de colze Té una fractura concoidal irregular És de color marró vermellós, de vegades groc, violaci o negre La seva duresa és de 6-6,5 i la densitat de 4,25 Es presenta sovint com a producte d’alteració d’altres minerals de titani, especialment l’esfèn i la ilmenita Forma part com a mineral accessori de roques ígnies, gneis i esquists En molts cristalls de quars hom pot trobar petits…
madrilleta
Ictiologia
Nom d’alguns peixos d’aigua dolça de la família dels ciprínids de l’ordre dels cipriniformes pertanyents al gènere Rutilus, com la madrilleta roja (R.arcasii), de pigmentació molt contrastada, i la madrilleta vera (R.rutilus), de dimensions més grans que la roja.
leucoxè
Geologia
Producte d’alteració de minerals rics en titani, com l’ilmenita o la titanita.
És integrat fonamentalment per rutil, en cristalls molt petits
eclogita
Mineralogia i petrografia
Roca metamòrfica d’alta temperatura i pressió, massissa i dura.
Composta de granats pirop, piroxè omfacita i petites quantitats de diòpsid, olivina, rútil i, a vegades, diamant
al·lomorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenten certs minerals que, essent d’igual composició química, difereixen en els formes cristal·lines pel fet que cristal·litzen a temperatures diferents.
Aquest és el cas de l’òxid de titani, que pot presentar-se en tres formes el rutil, l’anatasa de la singonia tetragonal i la brookita de la singonia ròmbica
fil·lita
Mineralogia i petrografia
Roca metamòrfica originada a partir de sediments argilosos, compacta, de colors variats i esclat sedós.
És constituïda per quars, mica i sericita, acompanyada de clorita No sol contenir feldespat, però sí estaurolita i, com a minerals accessoris, rútil, turmalina, granat, magnetita, pirita, grafit i substàncies carbonoses La causa de la seva exfoliació és la disposició en capes de la sericita
diòxid de titani
Una de les menes naturals del titani.
Ocorre en forma d’anatasa, brookita i rútil És insoluble en aigua i en els àcids diluïts, i soluble en els àlcalis i l’àcid sulfúric calent Es fon amb descomposició a 1 640°C, i té aplicació com a pigment en una gran varietat de camps
anatasa
Mineralogia i petrografia
Òxid de titani, TiO2, dit també octaedrita.
Cristallitza en el sistema tetragonal, formant cristalls petits bipiramidals o arrodonits implantats de manera dispersa, d’exfoliació perfecta, color negre, marró i rarament incolor, i esclat diamantí Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,9 Sol trobar-se en esquerdes juntament amb el cristall de roca El TiO 2 és trimorf les altres dues formes de mineralització són el rútil i la brookita
sagenita
Mineralogia i petrografia
Varietat de rútil que forma unes agulles fines i inclusions capil·lars en el quars.
titani
Química
Element metàl·lic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22 i símbol Ti, que pertany al grup IVb, de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1791 pel químic anglès William Gregor i aïllat en forma relativament pura per Lars Fredrik Nilson i Petterson l’any 1887 És el novè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,63% en pes D’altra banda, és abundant als estels del tipus M i a la Lluna Els seus minerals més importants són la ilmenita titanat de ferro, FeTiO 3 i el rútil diòxid de titani, TiO 2 El titani natural és constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses 46 7,93%, 47 7,28%, 48 73,96%, 49 5,51% i 50 5,34%, que determinen…