Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
rambla
Hidrografia
Curs d’aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial.
Als Països Catalans el terme només és popular en terres valencianes, amb una penetració cap al Matarranya El nom equival aproximadament al de riera a la Catalunya seca, i al de torrent a la Catalunya humida En la toponímia del País Valencià, les rambles que no van directes a mar són normalment tributàries de rius o d’altres rambles i alimentades o constituïdes per barrancs
rambla
Urbanisme
Camí o carrer destinat a passeig.
Originàriament eren antics llits de rius o de torrents, però modernament, sovint per influència de la rambla de Barcelona es designa amb aquest nom passeigs que, fins i tot, són parallels a la costa
riera

Aspecte de la riera de Castellcir
© CIC-Moià
Curs d’aigua generalment intermitent per manca d’aigua a l’estiu, de vessant d’extensió comarcal i de cabal inferior al d’un riu.
diorama
La Rambla de Santa Mònica , diorama atribuït a Onofre Alsamora
© Fototeca.cat
Arts de l'espectacle (altres)
Pintura feta damunt una superfície transparent, generalment de seda, en la qual, per combinació entre pintura opaca i pintura transparent, hom produeix efectes òptics mitjançant combinacions de llums.
En fou l’inventor el francès Daguerre
enllumenat
enllumenat de la Rambla de Barcelona amb globus de gas, segons un gravat de l’any 1877
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conjunt de llums que enllumenen un indret qualsevol, especialment els carrers d’un població, una carretera, etc ( enllumenat públic
).
Establert d’acord amb certs criteris i normes a fi d’aconseguir les característiques tècniques desitjades illuminació, luminotècnia
panot

Panots dissenyats per Gaudí que es poden veure al passeig de Gràcia i a la rambla de Catalunya de Barcelona
Construcció i obres públiques
Lloseta feta amb morter de ciment i sorra destinada a fer paviments resistents, especialment els situats a la intempèrie.
palma

Palmes
Etnografia
Cristianisme
Fulla de palmera, engroguida a l’arbre com els palmons i treballada segons l’art de cistelleria per tal de donar-li un aspecte decoratiu, que hom acostuma a dur en la benedicció dels rams el diumenge de Rams.
Hom hi afegeix, generalment, cintes i flocs i diverses menes de figuretes fetes de sucre i de pastisseria És costum que els padrins regalin les palmes i els palmons a llurs fillols Arreu dels Països Catalans se celebren fires i mercats de palmes i palmons els dies anteriors al diumenge de Rams a Barcelona, a la rambla de Catalunya i a la plaça de la Sagrada Família a València, a la plaça de la Seu, etc Per les dimensions i la projecció, ha adquirit una gran importància el Mercat del Ram de Vic Originàriament sorgit de la venda de palmes i palmons a la plaça Major, aviat se centrà…
hortolà | hortolana
Agronomia
Conreador d’un hort.
Els que habitaven a Barcelona estaven units en gremis o confraries semblants a les de menestrals El 1459 reberen ordinacions els hortolans, els llauradors i els traginers, posats sota l’advocació dels tradicionals sant Nin i sant Non Abdó i Senén, que al s XVII foren desplaçats, en general, pel culte a sant Isidre El gremi, que tenia per centre l’església de Sant Pere de les Puelles, conreava els horts de vora el rec Comtal, i els seus membres foren coneguts posteriorment com a hortolans del Portal Nou Llurs ordinacions foren renovades en 1622-28 i el 1662 Un altre grup treballava les terres…