Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
dula
Ramaderia
Ramat format per caps de bestiar propietat de diversos veïns menat a la pastura.
En pobles rurals, al matí el duler recollia el bestiar dels veïns, generalment de llet, per menar-lo als pasturatges i tornar-lo al capvespre
aiguamans

Aiguamans d’estil xinès fabricat a l'Alcora (segle XVIII) (l’Alcalatén)
© Arxiu Fototeca.cat
Arts decoratives
Gerra gran, gairebé sempre amb dues nanses; la part baixa és estreta, amb un forat per a adaptar-hi l’aixeta.
Es posava en una fornícula sobre un recipient o pica, que recollia l’aigua per a rentar-se les mans Normalment els aiguamans són decorats Eren usats als menjadors i a les sagristies
executòria de noblesa
Dret
Document nobiliari, molt lligat, al regne castellà, a l’empadronament (padró).
Consisteix en una sentència per la qual hom obligava un municipi concejo que acceptés per noble o hidalgo el litigant que havia promogut un plet davant el tribunal de la chancillería o l’audiència perquè li fos reconeguda aquella qualitat Hom hi recollia la prova documental i testifical presentada al judici La sentència del tribunal, en tercera instància, era la confirmació de la noblesa o hidalguía en propietat Des de Felip V s’estengué a tot Espanya Al regne d’Aragó rebé el nom de firma possessòria d’infançonia
asil d’infants
Educació
Establiment benèfic destinat a acollir amb tracte familiar els infants abandonats.
El seu origen com a institució d’assistència és degut a Lluïsa Schappler dels Vosges, la qual fundà, amb l’ajuda del pastor Johann Oberlin 1770, a Alsàcia, els primers asils benèfics on hom recollia els infants orfes Aconseguí el seu màxim desenvolupament al s XIX, i s’estengué, ensems amb el progrés industrial, per Itàlia, França i Anglaterra A Catalunya les funcions d’asil d’infants foren acomplertes per institucions del tipus hospici, la Casa de Caritat, l’orfenat, etc un interès especial, com a reformatori, tingué l’Asil Duran, fundat a Gràcia Barcelona a la fi del s XIX, per…
llibre de text
Educació
Llibre que conté les explicacions sobre una assignatura.
És usat pels escolars i els universitaris per a estudiar l’assignatura En els seus orígens, els llibre de text tenia un caràcter enciclopèdic i recollia tots els coneixements del pla d’estudis corresponent Associat gairebé sempre a mètodes d’ensenyament tradicionals que primaven la transmissió memorística, molt sovint ha estat l’eina didàctica preponderant si no exclusiva A l’Estat espanyol, la reforma educativa del 1990 qüestionà la funció tradicional del llibre de text dins el nou marc teòric educatiu, i intentà convertir-la en una eina didàctica de suport informatiu i didàctic…
cúria règia
Història
Conjunt d’alts funcionaris palatins i òrgan central restringit del govern dels Capets.
Recollia la tradició romana tardana, conservada a Itàlia, a la Gàllia i a Hispània aula règia, passada pels placita carolingis, i perdurà fins al s XIII a la cort catalanoaragonesa amb el nom de cort reial Era formada pels nobles i els bisbes que envoltaven el sobirà i uns altres de convocats expressament en participar-hi unes quatre vegades l’any Era per al rei un consell polític, judiciari i administratiu, però rarament tenia valor legislatiu Segons els diversos estats d’Europa, les atribucions i la composició de la cúria reial variaren molt La complexitat dels afers a tractar…
intendent
Història
A les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, funcionari administratiu que presidia una intendència
.
Als Països Catalans començaren a actuar durant la guerra de Successió, motiu pel qual els primers foren militars Llur funció era l’administració de tots els afers econòmics de l’exèrcit, però posteriorment els foren donades atribucions de tipus fiscal, de foment econòmic policia , en el lèxic de l’època i de justícia L’intendent era el nexe entre l’exèrcit aquarterat a la província i els imposts que hom recollia per a pagar-lo i per a d’altres necessitats de la monarquia cadastre, equivalent, talla També era el successor dels antics batlles generals, i administrava el patrimoni…
caixa de vents
Tecnologia
Dipòsit que, en la farga catalana, recollia l’aire barrejat amb aigua de les trompes i els conduïa a la tovera.
patrimoni oral i intangible
Art
Distinció atorgada per la UNESCO des del 2001 i fins el 2005 que recollia les formes d’expressió populars i tradicionals dels pobles.
La distinció reconeixia les llengües, la literatura oral, la música, la dansa, la mitologia, els costums, la pràctica artesanal, l’arquitectura i altres arts, així com les formes tradicionals de comunicació i d’informació i els espais culturals, que, tal com defineix l’antropologia, són llocs o conjunts de llocs en què es produeix de manera regular la manifestació d’una expressió cultural tradicional i popular Tenia per objecte que les comunitats locals protegissin aquestes expressions culturals i evitessin la seva desaparició Aquesta distinció es proclamà per primera vegada al maig del 2001…