Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
màquina pentinadora
Cicle de pentinament en una pentinadora rectilínia: 1, la mordassa formada per o i u subjecta l’extrem de la napa d’alimentació formant un serrell de fibres; el sector proveït de pintes de la pinta circular k pentina el cap del serrell; els cilindres arrencadors a romanen immòbils; 2, la mordassa se separa de la pinta circular i s’obre; els cilindres arrencadors a retrocedeixen fins que la cua de la napa pentinada z s’empalma amb el cap del serrell; 3, els cilindres arrencadors a avancen de nou arrencant el serrell; la pinta fixa f s’introdueix en la napa i pentina la cua del serrell; mentrestant un respall cilíndric b neteja de borra el sector de pintes de la pinta circular k
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina en la qual és efectuat el pentinament de fibres tèxtils.
La pentinadora, que és alimentada amb una napa o tela obtinguda en la reunidora de vetes o en el manuar de napes, pot ésser rectilínia intermitent de treball discontinu o bé circular de treball continu El fonament del treball de la pentinadora rectilínia intermitent consisteix a retenir un manat de fibres per un extrem i pentinar l’extrem lliure pentinament del cap després és subjectat l’extrem que era lliure i alliberat el que era retingut, i és pentinat l’altre extrem pentinament de la cua, i finalment cal empalmar el manat de fibra pentinada amb els obtinguts en…
direcció
Física
Recta segons la qual es mou un cos en un moment donat.
La direcció coincideix amb la trajectòria del cos, si és rectilínia, i amb la tangent a la trajectòria, si és curvilínia
barra de platines
Indústria tèxtil
Barra de què és proveïda la màquina rectilínia Cotton.
Amb el seu moviment d’avanç empeny totes les platines d’igualació i forma la recollida definitiva, mentre que el moviment de retrocés les deplaça, juntament amb les de recollida, a llur posició inicial i les deixa a punt de començar un nou cicle de formació La barra de platines té, a més, els moviments de pujada i de baixada per a connectar-se i desconnectar-se de les platines
tondosa
Indústria tèxtil
Màquina per a igualar, tallar o suprimir totalment el pèl de certs teixits, o per a tallar les baguetes o anells de certs teixits de ris.
També permet de llavorar els velluts, rebaixant el pèl d’unes parts més que el de les altres Els òrgans operadors són constituïts per una ganiveta rectilínia fixa fregant la qual passen les ganivetes en espiral del cilindre tonedor giratori El conjunt actua com unes tisores, i hom l’apropa més o menys al teixit segons l’altura a què hom vulgui deixar el pèl
reptació
Zoologia
Forma de locomoció en la qual el cos, generalment allargat, avança sobre una superfície, tot i mancar-li els membres locomotors.
Les formes més primitives de locomoció es donen en els metazous inferiors, com els oligoquets o cucs de terra En aquests animals el celoma pren la forma d’un sistema hidroestàtic que, mitjançant l’acció dels dos tipus de musculatura circular i longitudinal que hi ha al tegument, permet a l’animal d’arronsar-se i d’estirar-se la contracció dels músculs circulars redueix la superfície, però, atès que el líquid que omple la cavitat celòmica no és compressible, cal que per a mantenir el mateix volum el cos s’allargui Els músculs longitudinals actuen a l’inrevés El tipus de reptació generalment…
principi de relativitat de Galileu
Física
Principi segons el qual les lleis que governen els fenòmens mecànics en dos sistemes de referència S i S´, proveïts d’un moviment relatiu rectilini i uniforme, tenen la mateixa forma.
Per a comprovar aquest principi, considerat per Galileu com el principi fonamental de la mecànica, cal establir les fórmules de transformació per a passar d’un sistema de referència inercial S anomenat també sistema o eixos de Galileu a un altre S ´ que tingui un moviment rectilini i uniforme respecte al primer En el cas que el sistema S´ de coordenades espaciotemporals x´, y´, z´, t´ es mogui amb velocitat v rectilínia i uniforme, segons l’eix x de S de coordenades espaciotemporals x, y z, t , les fórmules de transformació, anomenades de Galileu , són x´ = x-vt , y´=y, z´=z i…
teoria orpuscular
Física
Teoria que explica la natura de la llum, suposant-la formada per corpuscles.
El primer enunciat científic fou formulat per Newton, influït per l’antiga teoria de Demòcrit, segons la qual les fonts lluminoses i els objectes visibles emeten corrents de partícules Newton afirmà que una font lluminosa emet corpuscles materials, elàstics i sotmesos a les lleis generals de la mecànica Aquesta teoria permet d’explicar molt bé la propagació rectilínia de la llum, com també els fenòmens de reflexió i refracció A la teoria corpuscular hom oposà la teoria ondulatòria de Huygens, segons la qual la llum és produïda per la propagació d’ones a través de l’èter tanmateix…
badia
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Oceanografia
Entrada del mar o d’un llac en la costa, generalment més petita que un golf; l’obertura sol ésser més gran que no pas la penetració terra endins.
Per influència de l’ús anglès, el nom de badia designa alguns braços de mar badia de Baffin, alguns grans golfs gran badia Australiana i algunes grans masses d’aigües que penetren profundament el continent badia de Hudson En dret internacional, les badies han adquirit relleu com a conseqüència del problema del mar territorial La determinació del límit d’aquest tradicionalment de tres a dotze milles, encara que de vegades s’estén de 120 a 200 milles no ofereix cap dificultat quan la costa és rectilínia, però és difícil de fixar quan la mar forma entrants de penetració profunda La…
clivella
Obertura rectilínia més o menys pregona, com les que es fan en certs cossos en contreure’s.
polarització
fototeca.cat
©
Física
En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a conferir una direcció ben definida al camp elèctric E
que caracteritza les ones que formen la radiació.
Convencionalment, hom anomena pla de vibració el que conté E i la direcció de propagació, i pla de polarització el que conté la direcció de propagació i és perpendicular al pla de vibració Cap al 1690, Huygens s’adonà que, després de travessar un cristall d’espat d’Islàndia, la llum presentava unes característiques diferents de les inicials, però no sabé trobar-hi cap explicació, i fou Malus, el 1808, que, en descobrir que la llum reflectida per un mirall sota un angle ben determinat angle de polarització presentava les mateixes propietats que les observades per Huygens amb l’espat d’Islàndia…