Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
magnetoestàtica
Física
Part de la física que s’ocupa de l’estudi dels camps magnètics engendrats per imants permanents i per electroimants recorreguts per corrents continus.
La primera investigació teòrica de magnetoestàtica fou feta per ChA Coulomb , que enuncià la llei que és anàloga a la de l’electroestàtica segons la qual dos pols magnètics s’atreuen o es repelleixen amb una força directament proporcional al producte de les masses magnètiques dels pols anomenades també valors dels pols i inversament proporcional al quadrat de la distància entre els pols
electrodinàmica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia les accions entre els corrents elèctrics, especialment les forces exercides entre conductors pels quals circula un corrent elèctric.
De fet, constitueix un capítol particular de l'electromagnetisme Experimentalment hom pot comprovar que corrents parallels i del mateix sentit s’atreuen, i que els de sentit contrari es repelleixen la força exercida entre ells és donada per les lleis de Laplace Així, entre dos fils conductors i parallels recorreguts per un mateix corrent I separats per una distància d , la força d’atracció o repulsió que un d’ells, considerat de longitud infinita, exerceix sobre un element l de l’altre és F = 2×10 - 7 I 2 l/d Aquesta expressió constitueix la base de la definició de l'ampere i de molts…
segelladora
Tecnologia
Dit de la substància que té la propietat d’estanquitzar les juntures sobre les quals s’aplica.
Poden adherir-se sobre diversos materials quan són aplicades en estat pastós i, en endurir-se, resten estables davant dels agents atmosfèrics, repelleixen l’aigua i conserven prou flexibilitat perquè les dilatacions diferencials dels materials que segellen, amb els canvis de temperatura, no arribin a desenganxar-les o a esquerdar-les Entre les més habituals hi ha el màstic, tradicionalment emprat pels vidriers, que, com més va més, va essent substituït per una sèrie d’elastòmers sintètics a base de silicona Tenen un ampli ventall d’aplicacions en la construcció muntatge de vidres,…
llei de Coulomb
Física
Llei fonamental de l’electroestàtica.
Segons la qual dues càrreges elèctriques puntuals i estacionàries s’atreuen o es repelleixen, segons que siguin iguals o diferents llurs signes, amb una força mútua dirigida seguint la recta que les uneix i proporcional al valor de les càrreges i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa En el buit, l’expressió vectorial de la llei de Coulomb és F =1/4πε 0 qq'/r 3 r , on, escollida q com a referència, F és la força experimentada per q ', ε 0 és la permitivitat del buit, r el vector que uneix q amb q' , i r el seu mòdul Si les variables són expressades en unitats SI…
imant

Imant amb llimadures de ferro mostrant el camp magnètic
Awe Inspiring Images / Fotolia.com
Física
Cos que té la propietat d’atreure el ferro.
A la natura hi ha determinats minerals, com la magnetita, que presenten aquesta propietat imants naturals Hi ha unes altres substàncies, com el ferro, el níquel i el cobalt, que són capaces d’imantar-se artificialment, pel frec amb imants naturals o per acció d’un corrent elèctric que travessa una bobina imants artificials Un cas particular d’aquest és l'electroimant Els punts d’un imant en què l’atracció del ferro es manifesta d’una manera més intensa són anomenats pols Cada imant té dos pols, les propietats dels quals tenen signes oposats els pols del mateix signe es repelleixen i els…
repulsió
Física
Interacció entre dos sistemes físics a conseqüència de la qual es repel·leixen.
electroestàtica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia les interaccions entre les càrregues elèctriques en repòs.
Històricament, fou la part de l’electricitat que es desenvolupà primer Així, l’electrització per fricció de certes substàncies vidre, ambre, etc fou ja coneguda pels grecs, però no fou fins al Renaixement que aquests fenòmens començaren a ésser estudiats científicament i a tenir aplicació pràctica Un cos és en estat neutre si el nombre de càrregues negatives coincideix amb el de càrregues positives Si hom altera l’equilibri entre el nombre de càrregues, el cos s’electritza Això és el que s’esdevé amb l’electrització per fricció, i constitueix l’experiència bàsica de…
teoria BCS
Física
Teoria quàntica general de la superconductivitat establerta per J. Bardeen, L.N. Cooper i J.R. Schrieffer l’any 1957, per la qual els fou concedit el premi Nobel l’any 1972.
Segons aquesta teoria tot l’efecte de la superconductivitat resulta d’una petita força d’atracció entre un parell d’electrons amb energies quasi iguals parells de Cooper que apareix per sota d’una certa temperatura crítica i d’un cert valor del camp magnètic L’explicació d’aquesta estranya atracció és la següent en general els electrons lliures es repelleixen mútuament a causa de la interacció colombiana encara que aquesta repulsió queda reduïda considerablement a causa de l’apantallament dels altres electrons Però en una xarxa cristallina un electró té tendència a atreure els ions positius…