Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
exarca
Història
Governador que representava els emperadors de Bizanci a Itàlia i Àfrica.
El títol d’exarca, que al s IV correspongué al cap militar d’una ala o numenus , des del final del s VI es referí als magistrats imperials amb poders militars i civils residents a Ravenna i Cartago
decurió
Història
A Roma, cap d’una família que representava aquesta en la cúria municipal o senat local.
becaire
Becaire
© fototeca.cat
Música
Signe (♮) que posat davant una nota (o a l’armadura) anul·la la modificació d’altura de qualsevol altra alteració precedent (accidental o constitutiva) que pogués afectar-la i la deixa en el seu estat natural.
Antigament representava el si natural, i fins havia tingut el mateix significat que la diesi
exiliarca
Història
Cap polític de les comunitats jueves a Babilònia després de l’exili (s VI aC).
Representava els jueus davant el govern i recaptava els imposts El càrrec fou suprimit pels mogols 1253
arlequinada
Literatura
Gènere teatral desenvolupat principalment a Anglaterra al s XVIII, inspirat en la Commedia dell’Arte.
Arlequí, enamorat de Colombina, hi representava el paper de protagonista, fins que, al s XIX, fou desplaçat per Pantalone
centenionalis
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de coure batuda per Constantí el Gran i que fou encunyada fins després d’Arcadi.
Era de bronze amb un lleuger bany de plata, pesava entre 3,55 i 2,60 g i representava la centèsima part de la síliqua de plata
xurma
Història
Gent de rem d’una galera, que comprenia generalment remers voluntaris, esclaus o forçats o galiots.
Constituïa la categoria més baixa de la dotació d’una galera, i representava més del 60% del total de la gent embarcada La seva feina, a mar, era de remar
vinyeta
Art
Disseny i arts gràfiques
Dibuix ornamental que hom posa per tal d’adornar el començament o el final de llibres i capítols i, a vegades, els marges d’una plana.
De bon començament, solia ésser un gravat al boix que representava pàmpols i raïms —d’on prové el nom—, i entrava com a caràcter mòbil en la composició de la pàgina de l’impressor
intermezzo
Música
Òpera còmica breu, sovint d’argument realista i ambient popular, que hom representava entre els actes d’una opera seria
.
Al s XVIII adquirí importància amb La serva padrona de Pergolesi 1733, que hom considera l’origen de l’òpera bufa napolitana