Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
josefina
Cristianisme
Membre de l’Institut de Filles de Sant Josep o Germanes Josefines de la Caritat, fundat a Vic el 1877 per Caterina Corominas i Agustí, dirigida per Pere Costa, prepòsit de l’Oratori de Vic.
Es creà amb la finalitat de curar malalts a domicili ampliada tot seguit amb la cura d’hospitals i residències d’asilats Les seves constitucions foren aprovades el 1896 Té la casa mare i el noviciat a Vic i n'hi ha 18 cases, totes elles a Catalunya, excepte una de Burgos Tenen dos hospitals propis a Vic i a Prats de Lluçanès i regeixen els de Ripoll, Martorell, Moià, Olesa de Montserrat i Balsareny, i residències d’ancians i centres sanitaris a Barcelona, Arenys de Munt, Manresa, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Santpedor i Vilanova i la Geltrú
casa
Història
Entitat històrica lligada a un territori i a un senyor (sobirà, senyor feudal, detentor d’un títol nobiliari).
Comprèn possesions i residències, rendes, vassalls i servidors, així com els dinastes o els membres de la família
missionera germana de Betània
Cristianisme
Membre de la congregació de dret diocesà fundada a Barcelona el 1929 per la xilena Domitila Huneeus Gana.
La congregació té cura de residències per a obrers, escoles de noies, cases d’exercicis, ajuda a missions, etc
missionera filla de la Sagrada Família de Natzaret
Cristianisme
Membre de la congregació fundada el 1884 a Aiguafreda (Vallès Oriental) per Josep Manyanet i Vives.
La congregació té cura de collegis, residències per a noies, exercicis espirituals i activitats missioneres Té cases a la península Ibèrica i a l’Amèrica Llatina
sala
Arquitectura
Casa d’una sola habitació gran.
A l’època medieval passà a designar la residència senyorial, normalment dintre els murs d’un castell o fortalesa, i acabà per ésser el nom característic de les residències senyorials o de gent notable En aquest sentit s’ha conservat en toponímia
biòtop
Biologia
Espai ocupat per una biocenosi.
Pot tenir uns límits nets o més o menys difusos Les seves característiques ecològiques composició del medi, illuminació, temperatura, etc poden ésser homogènies, o més o menys diversificades en un cert nombre de residències ecològiques El biòtop i la biocenosi que l’ocupa són lligats per interrelacions múltiples i constitueixen un ecosistema
palau
Art
Edifici majestuós i luxós utilitzat com a habitació d’un rei o d’un gran senyor, i sovint, com al Pròxim Orient, veritable fortificació i centre de l’administració d’un govern.
Molt més hedonista, obert i sense fortificacions fou el mediterrani A Micenes i a Grècia foren bastits a les acròpolis, com a llocs de més seguretat A Roma, fou una ciutat en miniatura, plena de luxes i comoditats, aïllada de la resta de la població com n'és exemple la Domus Aurea de Neró al Palatí Durant l’alta edat mitjana desaparegué i donà lloc al castell fortificat, i no aparegué novament fins a la construcció dels palaus urbans gòtics Als països islàmics contemporanis, conservà l’aspecte extern de fortalesa, bé que amb interiors refinadíssims, com l’Alhambra de Granada Els palaus urbans…
extraterritorialitat
Dret internacional
Dret o privilegi basat en una ficció jurídica que considera persones, coses i locals com si estiguessin fora del territori en què es troben per a continuar sotmesos a les lleis de llurs països d’origen.
Els beneficis d’aquests drets són aplicats als caps d’estat, amb llurs familiars i seguicis, als agents diplomàtics, amb llurs famílies, al personal oficial i als comissionats i delegats dels organismes internacionals, als exèrcits en terrenys ocupats, als vaixells de guerra, als magistrats del tribunal internacional de la Haia, a les residències dels caps d’estat estrangers i a les dels agents diplomàtics, així com a llurs valises i documentació
art gal·lès
Art
.
L’art desenvolupat a Galles, purament receptiu, és el d’una societat guerrera i pastoral A l’edat mitjana foren construïts els castells normands de Beau Maris, Caernarfon, Harlech, etc, i esglésies i abadies com Strata Florida o Sant David Els estils posteriors britànics —adaptacions dels continentals— foren adoptats per a la construcció de grans residències fins al segle XX La mateixa imitació europea, amb matís britànic, continuà en l’escultura i en la pintura, de les quals hi ha abundants exemples continentals al museu nacional de Cardiff L’art gallès autèntic es palesa en una…
vil·la

Vista aèria de les parts ara vistents de la vil·la romana de Centcelles, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
D’origen romà, les villes primitives eren centres d’explotació agrària, que en determinades ocasions esdevingueren residències secundàries de plaer per a gent urbana parallelament al centre agrari incloïen sovint determinades funcions industrials, de transformació de productes agrícoles oli, vi, etc, i fins indústries ceràmiques o vidrieres En alguns casos —els més coneguts i investigats— esdevingueren veritables residències senyorials, envoltades de jardins, llacs, pòrtics, terrasses i columnates, adornades amb escultures, mosaics i decoracions murals, que denoten el gran luxe i…