Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
déu
Per a expressar, exclamativament, admiració, alegria, dolor, enuig, impaciència, resignació, etc.
ocasionalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica del segle XVII, d’arrel cartesiana, que cerca de resoldre el problema de la relació entre la substància pensant i l’extensa, tot postulant la intervenció de Déu per produir un moviment en el cos o en l’ànima cada vegada que en aquell o en aquesta se’n produeix un altre de corresponent.
Més radical que la doctrina de l' harmonia preestablerta , l’ocasionalisme estrictament dit NMalebranche, AGeulincx, Gde Courdenoy, JClauberg i, en una certa manera, Lde la Forge s’emparenta no sols amb Hume i els seus precursors Algatzell i Nicolau d’Autrecourt, en tant que oposats a la noció de causa, ans també, en relació amb el problema de l’acte moral, amb doctrines com la de la sygkatáthesis de l’estoïcisme l’home ha d’acceptar el destí, la del consentiment qasb d’al-As’arī l’home té la capacitat de fer seu, amb joia i resignació o sense l’una i l’altra, allò que resta determinat per…
resignatari | resignatària
Aquell a favor del qual hom fa la resignació d’un càrrec, d’un benefici, etc.
endavant les atxes!
Expressió per a indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats, o la resignació que vagi endavant una cosa que hom voldria evitar.