Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
descens
Esport general
Prova consistent a baixar a gran velocitat un recorregut de forts pendents en el mínim temps possible.
En piragüisme és una modalitat practicada en aigües braves al llarg d’un tram d’un riu de 3 km com a mínim En esquí alpí i bicicleta tot terreny, el recorregut està senyalitzat i presenta diferents ressalts i revolts que els competidors han de superar amb habilitat
encepadura
Transports
Cadascun dels ressalts que té la canya de l’àncora prop de l’ull perquè, encaixant en el cep, aquest resti més segur.
acoblament
1 Acoblament fix de maniguet, amb cargols. 2 Acoblament fix de plats. 3 Acoblament flexible d’engranatges
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu per a acoblar dos òrgans mecànics, generalment dos arbres (o segments d’arbre), a fi de transmetre la rotació de l’un a l’altre. Les raons que obliguen a utilitzar un acoblament són de mena diversa.
Així, exigències de mecanització, de muntatge o de transport poden conduir a fabricar un arbre en dues o més peces que, una vegada muntades, hauran d’ésser unides entre elles mitjançant un acoblament La transmissió de moviment entre dos arbres no coaxials, l’existència de desplaçaments axials relatius entre aquests, la necessitat de reduir la transmissió de vibracions d’un arbre a l’altre, d’aplicar suaument el parell motor, d’acoblar o desacoblar temporalment els dos arbres, etc, determinen una diversitat de tipus d’acoblament que responen, cada un, a una o diverses d’aquestes raons El…
tipus
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les peces, generalment de metall d’impremta, foses en forma de paral·lelepípede de base rectangular, que porten en relleu, en una de llurs bases, una lletra o un signe i que, posades les unes al costat de les altres, adequadament ordenades, formen el motlle o la forma d’allò que hom vol imprimir.
La forma parallelepipèdica del tipus és trencada per diversos ressalts i fenedures, com el relleu de la lletra o del signe anomenat ull , l’altura que sobresurt i les entalles, algunes de les quals, els crans , permeten la ràpida identificació de la família a què correspon la lletra del tipus i la seva orientació en la composició, mentre que d’altres —l’entalla feta a la base oposada a l’ull— faciliten la collocació del tipus en el componedor El parallelepípede que sosté l’ull és anomenat arbre , i també és anomenada així la seva altura, la qual, juntament amb el cos —dimensió de…
rosca
Tipus de rosca
© fototeca.cat
Tecnologia
Ressalt helicoidal fet en un cargol, un pern o una altra peça cilíndrica (rosca mascle o rosca exterior) o a l’interior d’un forat cilíndric (rosca femella o rosca interior), amb el qual ha d’ajustar el ressalt helicoidal d’una peça complementària, és a dir, una rosca mascle amb una rosca femella, l’acoblament de les quals és aconseguit en fer girar l’una respecte a l’altra.
La rosca és engendrada per un perfil geomètric dotat d’un moviment de rotació entorn de l’eix de simetria del cilindre i, ensems, d’un moviment axial d’avançament al llarg del cilindre, la resultant dels quals és una hèlix Una rosca és determinada pel seu filet , que és el ressalt helicoidal, pel seu pas , que és la distància entre les puntes de dos ressalts consecutius, mesurada sobre una recta parallela a l’eix, per la profunditat del filet , que és l’alçada del ressalt, per l' angle dels flancs , que és l’angle format per les tangents als costats del perfil, pel diàmetre…
art romànic
Portalada del monestir de Ripoll, una de les principals obres escultòriques de l’art romànic català
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a l’Occident europeu després de la sedimentació de les nacionalitats despreses de la descomposició de l’imperi Carolingi durant el llarg procés que configurà les seves característiques amb el revifament de les tradicions culturals arrelades a l’antiga projecció de l’imperi Romà.
Precedit per un extens període de recerca de formes i estructures inspirades a través dels monuments que en restaven i de la persistència de manifestacions locals d’abans de l’any mil, apareix a partir dels influxos derivats del nord d’Itàlia que havien penetrat les maneres constructives dels períodes carolingi i otònida Influxos als quals s’havien incorporat modalitats orientals assimilades pels mestres llombards, que les difongueren, des del començament del segle XI, amb penetracions a través dels Alps cap a les regions del Rin i amb extensió als diversos sectors de la cultura mediterrània…