Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
retòric | retòrica
retòric | retòrica
Retòrica
Dit de qualsevol expressió que, allunyant-se de l’ús gramatical més obvi, mira d’obtenir un efecte particular sobre l’ànim de l’auditor o del lector.
retòric | retòrica
Retòrica
Dit de tot allò que és conforme a les ensenyances de la retòrica i a l’ús dels rètors.
accent afectiu
Lingüística i sociolingüística
Accent que recau sobre una síl·laba que és àtona quant al sistema i que, d’aquesta manera, aconsegueix de donar un valor d’expressió especial al mot al qual pertany.
També és anomenat accent d’insistència, emfàtic, retòric o bé expressiu
paral·lel
Literatura
Comparació en la qual hom fa ressaltar les semblances o les diferències entre dos personatges.
Fou un exercici retòric familiar a l’antigor Les Vides paralleles , de Plutarc i conreat posteriorment Chateaubriand, per exemple, a Mémoires d’outre-tombe , compara Napoleó i Washington
enàl·lage
Retòrica
Procediment retòric que consisteix a emprar excepcionalment un temps, un mode, un nombre o un gènere per un altre.
Es tracta, doncs, d’una solució de la parla diferent de la que, en cada cas, ha estat prevista per la llengua A Vindràs tu i en Pere, demà hi ha un fenomen d’enàllage perquè la concordança de nombre entre el verb singular i el subjecte plural no va d’acord amb la solució gramatical prevista Vindreu tu i en Pere, demà
filosofia bizantina
Filosofia
Moviment ideològic que va del segle VI al XV dins l’àmbit d’influència de l’Imperi Bizantí, caracteritzat sobretot per la incorporació de la filosofia grega al cristianisme.
Aquest moviment presenta una fisonomia pròpia en la qual hom pot destacar els trets següents una filosofia orientada originàriament a la religió, implicada en les lluites teològiques cristologia, iconoclàstia, hesicasme i amb el predomini d’un misticisme espiritual que afavorí la incorporació del neoplatonisme en el cristianisme, gràcies sobretot a la influència del Pseudo-Dionisi i a la difusió que en féu Màxim el Confessor un gust predominant de la intuïció metafísica profunda tendent a copsar la unitat del món i el lloc que l’home ocupa en l’ordre universal una certa tendència al…
sofística
Filosofia
Literatura
Moviment cultural, relacionat amb la literatura i amb la filosofia, que es produí a la ciutat d’Atenes a l’època de la democràcia, entre mitjan segle V aC i mitjan segle següent.
En aquesta època, el règim polític atenès facilità una lluita pel poder que sovint es basava en l’habilitat dialèctica, almenys en el període de crisi subsegüent a la mort de Pèricles En aquestes condicions, correspon als sofistes la invenció de la venda de la cultura prometent en canvi resultats pràctics Hom pot fixar dues generacions dintre la sofística la primera d’elles, que comprèn homes nascuts entre el 480 i el 460 aC, aproximadament, és integrada per quatre grans figures Protàgores, Gòrgies, Críties —que fou oncle de Plató i tragediògraf important— i Pròdic, i marca el pas d’un…
hermenèutica
Filosofia
Teoria de la interpretació del discurs filosòfic.
Tot i que el sentit originari del terme podria fer pensar en una disciplina tècnica referida a la interpretació, en el context de la filosofia contemporània designa una disciplina filosòfica i, fins i tot, una manera de concebre la filosofia L’introductor de l’hermenèutica com a disciplina filosòfica fou GF Maier, però resultà més influent la tasca de Schleiermacher, el qual, amb la seva hermenèutica del Nou Testament, supera una posició merament filològica la interpretació ja no és oferta com a alguna cosa externa a allò interpretat La importància de l’hermenèutica al s XX és determinada…