Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
ribagorçà | ribagorçana
ribagorçà
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català nord-occidental.
S'estén des de la Vall d’Aran on fa frontera amb el gascó fins al sud de Tamarit i des de la Noguera Ribagorçana fins a la frontera amb l’aragonès que corre entre l’Éssera i l’Isàvena i, més avall, va parallela al Cinca, deixant dins domini català les localitats de Castanesa, Espés, les Paüls, Serradui, la Pobla de Roda, Lasquarri, Benavarri, Aguinaliu, Assanui, Sant Esteve de Llitera, Tamarit Aquest límit, basat fonamentalment en el tret de la diftongació o no diftongació de la O i E obertes llatinovulgars porta > porta , puerta martellu > martell , martiello , no és condicionat pel…
borda
Borda de Rin de la Carrasca (Ribagorça)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Cabana, barraca, per a guardar-hi palla, fems, eines de conreu, etc, o per a tancar-hi el bestiar les nits.
curull
Curull sobre una casa del poble de la Pardinella (Baixa Ribagorça)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Pinacle d’una xemeneia, fet amb teules, rajoles, etc, per evitar que hi entri la pluja o bé per augmentar-ne el tiratge.
espitllera
Primer pla d’una espitllera a l’església de Sant Martí de Castanesa, al municipi de Montanui (La Ribagorça)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Obertura rectangular llarga i estreta feta en un mur o en una porta perquè hi passi la llum i per a mirar i disparar des de dins cap a fora.
girella
Girella
© Gastroteca.cat
Alimentació
Embotit de moltó, que hom obté omplint-ne l’estómac de freixura, budell trinxat, arròs i saïm.
És propi del Pallars i la Ribagorça, i al Pont de Suert s'hi celebra una fira
almud
Física
Mesura de capacitat usada en diferents països, el valor de la qual varia d’un país o regió a l’altre i segons sigui emprada com a mesura d’àrids o de líquids.
Utilitzada a les Illes Balears, al País Valencià, a la Ribagorça, al Pallars, al Baix Ebre i a Aragó
interdental
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació, anomenada també linguointerdental, en la qual l’àpex de la llengua s’introdueix entre les incisives superiors i inferiors i produeix una fricció amb les primeres.
En català modern hi ha interdentals en els dialectes del Ribagorça i el Matarranya fonz fonϑ ‘fonts’, com en castellà mozo moϑo
sobrecollida
Història
Demarcació històrica del regne d’Aragó per a la col·lecta de l’impost del morabatí i d’altres drets i per a la localització de les duanes o taules de la generalitat.
N'hi havia dotze Jaca, Aïnsa, Ribagorça, Tarassona, Osca, Barbastre, Calataiud, Saragossa, Daroca, Montalbà, Alcanyís i Terol Més tard prengué la denominació de vereda
cafís
Física
Mesura de capacitat per a àrids, variable segons les regions, emprada a la península Ibèrica, a Sicília, etc.
Als Països Catalans especialment al País Valencià, a la regió de l’Ebre i a la Ribagorça, antigament equivalia a 4 quarteres 24 barcelles, o sigui, 2,01 hl Modernament, al Maestrat i a l’Horta, equival a dues quarteres 12 barcelles