Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
riber
Botànica
Gènere d’arbusts caducifolis, de la família de les saxifragàcies, de fulles alternes i palmades, de flors regulars, epígines i pentàmeres, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en baia.
Els fruits són anomenats ribes o groselles , i sovint són comestibles, al natural o preparats en forma de melmelada, de compota o de xarop de grosella El riber alpí o cirerola Ralpinum fa fruits menjables però insípids El riber espinós o agrassó Ruva-crispa fa fruits comestibles El riber petri Rpetraecum , de flors vermelloses i campanulades i de fruits vermells i acerbs, es fa als Pirineus i en altres serralades europees El riber vermell Rrubrum , de flors d’un verd pàllid i de fruits vermells i acíduls, comestibles, és conreat a…
riber
Terra que deixa el riu.
saxifragàcies
Botànica
Família de rosals constituïda per plantes herbàcies perennes o rarament llenyoses, amb fulles alternes, enteres o dividides, amb flors actinomorfes, hermafrodites i generalment pentàmeres, i amb fruits en càpsula, en fol·licle o en baia.
Comprèn aproximadament 1 300 espècies, sobretot dels països temperats de l’hemisferi nord i de l’Amèrica del Sud Saxifragàcies més destacades Bergenia crassifolia hortènsia d'hivern Chrysosplenium sp crisospleni Hydrangea opuloides hortènsia Parnassia palustris fetgera blanca Philadelphus coronarius xeringuilla Ribes sp riber , grosella Ribes alpinum cirerola , riber alpí Ribes petraeum riber petri Ribes rubrum riber vermell Ribes uva-crispa agrassó , riber espinós Saxifraga sp saxífraga , trencapedra Saxifraga paniculata onosma…
nin blauet
Lluc, la llar de la mare
Cristianisme
Membre de l’escolania del santuari de Lluc (Escorca, Mallorca), fundada el 1531 a imitació de la de Montserrat.
El nombre de blauets —anomenats així a causa del color de la sotana hom els coneix també com a minyons i allots blaus — oscillava entre sis i vint, bé que fins al segle XIX la mitjana fou de quinze tots ells seguien estudis de música i de lletra i cantaven a les funcions religioses del santuari, cosa que els feu molt populars a Mallorca L’escolania fou reorganitzada i incrementada a la fi del segle XIX, quan els missioners dels Sagrats Cors es feren càrrec de Lluc Entre els infants que han passat per l’escolania hi ha el bisbe Pere Joan Campins i l’escriptor Llorenç Riber, que n’…
hagiografia
Cristianisme
Biografia d’un sant.
Les hagiografies varien segons les intencions de l’autor, el gènere literari o les finalitats perseguides lectura privada, panegírics, ús ofical litúrgic, etc Els primers documents hagiogràfics daten del s II i són actes de màrtirs algunes provenen d’actes proconsulars o notarials, altres són passions llegendàries amb finalitat d’edificació Al s IV començaren a aparèixer vides de confessors i ascetes, que accentuaven sovint el poder sobrenatural del biografiat La pràctica litúrgica menà a escriure les vides de cada sant del dia, les quals foren aplegades en els leccionaris,…
memòries
Història
Literatura
Obra escrita, d’un caràcter autobiogràfic, on la vivència personal de l’autor se sol inserir en els esdeveniments històrics dels quals ell ha estat testimoni o en els quals ha participat.
La narració sol tenir una linealitat cronològica, i sovint expressa la ideologia sociopolítica de l’autor memòries de Joseph de Maistre, de Saint-Simon o les seves meditacions sobre els temes més diversos Mémoires d’outretombe, de Chateaubriand, Memorias de un setentón, de Mesonero Romanos Als Països Catalans, les memòries abasten, en general, o aspectes molt concrets o la totalitat de la vida i l’obra d’un personatge, i tenen sovint un to més públic que íntim Al s XIX, destaquen Víctor Balaguer, amb unes memòries inèdites, i Conrad Roure, que, amb Recuerdos de mi larga vida 1925-27, s’…
llatinista
Lingüística i sociolingüística
Estudiós i docte en la llengua i literatura llatines.
Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin familiars Hi…
biografia
© Fototeca.cat
Literatura
Història de la vida d’algun personatge, escollit generalment en virtut de la seva activitat o del seu ressò públics.
Gènere literari prestigiós, la seva tècnica actual és el resultat d’una llarga evolució Inicialment la biografia tendí a servir unes intencions religioses, filosòfiques, històriques, polítiques, etc, que anaven més enllà de la simple representació de la persona biografiada Agricola final del s I, de Tàcit, les Vides paralleles s II, de Plutarc, els Evangelis, sobre Jesús, etc A la Xina, la primera obra d’intenció biogràfica coneguda és Sunyu ~s IV aC, però el gènere únicament es formalitzà amb Shiji ‘Memòries històriques’, de Sima Qian, i a partir d’aquí s’estereotipà ràpidament per a jutjar…
mercat
© Fototeca.cat
Economia
Història
Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…