Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
rift
Geologia
Depressió o vall formada per un desplaçament important al llarg de falles normals i de direcció, associada a una forta activitat sísmica i volcànica.
Pot ser intracontinental com el rift de l’Àfrica oriental o oceànic com el rift de la dorsal Atlàntica
rift continental
Geologia
Fossa enfonsada, amb límits elevats i amb activitat volcànica intensa.
En són exemples la fossa renana i les fosses on es troben els Grans Llacs Africans
rift oceànic
Geologia
Conjunt de fosses tectòniques situades al mig de les dorsals oceàniques, segons la tectònica de plaques
.
aulacogen
Geologia
Conca llarga i estreta limitada per falles normals que s’estén en l’escorça continental.
La seva orientació, que fa un angle elevat amb el marge continental adjacent, determina la direcció de sistemes de falles d’escala regional que segmenten el sòcol del crató La sèrie sedimentària presenta un gruix de milers de metres i a la part inferior les roques es troben deformades i metamorfitzades Hi apareixen també roques evaporítiques degudes a dessecacions intermitents a la primera fase de formació de la conca, com també roques volcàniques resultants d’un vulcanisme inicial de caràcter bimodal basalt-riolita El seu origen ha estat lligat a la teoria de la tectònica de plaques així, en…
febre hemorràgica vírica
Patologia humana
Grup de malalties d’origen víric sovint associades amb febre i hemorràgies.
Comprèn especialment les causades pels arenavirus febres de Lassa, de Junin i de Machupo, els Bunyaviridae febre hemorràgica de Crimea-Congo i de la vall del Rift, els filovirus de l’ Ebola i Marburg, i els Flaviviridae febre groga , dengue , febre hemorragípara d’Omsk
carbonatita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia que conté més del 50% de minerals de carbonat, generalment calcita, dolomita o siderita.
Pot presentar-se en forma de colades de lava o de dipòsits piroclàstics, i també en petites intrusions subvolcàniques de tipus dic Les carbonatites es donen en províncies magmàtiques alcalines, associades a sistemes de rift continentals Poden contenir una gran varietat de dipòsits minerals d’interès econòmic, com ara d’apatita, magnetita, coure i terres rares
dorsal oceànica
Geografia
Serralada submergida, generalment de gran longitud (desenes de milers de km) i amplada (centenars de km), que s’aixeca per sobre de les grans profunditats marines.
L’alçada mitjana sobre el fons oceànic és d’uns 2 km Al centre hi ha una fossa d’enfonsament anomenada rift S'origina per la separació de dues plaques litosfèriques i és associada a l’emissió de vulcanisme basàltic submarí i a una important sismicitat, segons la tectònica de plaques Es destaquen la dorsal Atlàntica oceà Atlàntic i la dorsal de Lomonossov, que travessa l’oceà Àrtic aproximadament per la meitat
punt triple
Geologia
Punt o petita regió on es troben tres plaques litosfèriques.
Poden estar involucrats un conjunt de tres límits convergents fosses oceàniques, tres límits divergents rifts continentals o oceànics —dorsals—, tres límits passius falles transformants, o algunes combinacions entre aquests tipus de límits Un punt triple pot ésser estable, amb la qual cosa roman relativament fix, o inestable, quan la seva posició i configuració varien ràpidament durant el temps geològic Un punt del tipus RRR, per exemple, representa la unió de tres rifts o tres dorsals, com el cas del rift d’Àfrica, el de la mar Roja i el del golf d’Adén, que coincideixen a la…
tectònica de plaques

Mapa de les grans plaques litosfèriques (la llargària de les fletxes és proporcional a la velocitat de desplaçament de les plaques)
© Fototeca.cat
Geologia
Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra (litosfera) és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que ‘‘suren’’ damunt l’astenosfera, més plàstica.
Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…