Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
robar
Jocs
Agafar del carter (una o més cartes) en certs jocs de cartes, de la pila una o més fitxes en el joc de dòmino.
cleptomania
Impulsió obsessiva a robar.
Alguns autors creuen que amb aquesta acció el malalt es protegeix de perills imaginaris moltes vegades, de conflictes sexuals El cleptòman obra només pel desig de prendre, no per treure'n profit
carterista
Lladre que es dedica a robar cartera
.
rapinyar
Prendre, robar (una cosa) violentament, com arrabassant-la.
ràtzia
Incursió armada en un territori per robar o destruir.
bifurcació semàntica
Lingüística i sociolingüística
El fet que, per evolució històrica, una forma adquireixi dos o més sentits diferents.
Generalment els sentits són relacionats, si més no per oposició, com a lluitar amb ells “a favor d’ells”, “contra ells” Però la distància pot ésser tan gran com en el mot francès voler “volar” i “robar”, o tan imprecisa com en el sufix de femení català, que al costat de la referència al sexe té un valor vagament augmentatiu en parelles com cistell / cistella o pla / plana, i encara d’altres més difícils de definir soc / soca matèria morta a matèria viva
pirata
Transports
Individu que dirigeix la tripulació —o que en forma part— d’una embarcació dedicada a capturar altres embarcacions per tal de robar-hi.
assemblea de pau i treva
Història del dret català
Als s. XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
La primera tingué lloc a Toluges, al comtat de Rosselló, amb assistència del bisbe Oliba de Vic, amb la clerecia, magnats i poble fidel del bisbat d’Elna el 1027 i establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera El concili de Narbona del 1054, on assistiren els bisbes de Girona i de Barcelona i un procurador del d’Urgell, confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i…
patuleia
Història
Nom que reberen, a Barcelona, els anys 1835-45 i especialment durant la revolta de la Jamància, els escamots de subproletariat que aprofitaven la situació revolucionària per a destruir monuments i robar o insultar els ciutadans que els semblaven poc afectes a llur causa.
pesca
Electrònica i informàtica
Pràctica fraudulenta consistent a simular una identitat falsa, sovint per suplantació de la identitat d’una persona o d’un organisme determinats, sigui per correu electrònic, en una trucada o per altres mitjans, amb l’objectiu d’incitar les possibles víctimes a fer una acció que permeti robar-los dades personals, habitualment dades credencials o números de targeta de crèdit.
Els organismes suplantats en la pesca han estat tradicionalment les entitats bancàries, però també es veuen afectades passarelles de pagament, pàgines de compravenda i de subhastes, jocs en línia, serveis d’atenció al client, serveis d’emmagatzematge al núvol, serveis de missatgeria, empreses públiques, empreses de collocació per exemple, amb ofertes de feina falses, etc Sovint els delinqüents creen enllaços falsos als organismes suplantats des d’on roben les dades a les víctimes que hi accedeixen De vegades, també envien fitxers maliciosos que, un cop activats pels usuaris, permeten espiar-…