Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
febre de les muntanyes Rocoses
Patologia humana
Malaltia infecciosa de la regió de les muntanyes Rocoses que ocasiona hipertèrmia, erupció de taques vermelles i símptomes mentals.
És causada per la Rickettsia rickettsi i és transmesa per paparres l’àcar Dermacentor andersoni
cabra blanca

Cabra blanca
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, de pelatge completament blanc, molt dens i llarg, i amb banyes de secció circular, lleugerament encorbades cap endarrere.
Habita en els llocs més inaccessibles, en petits ramats, a les muntanyes Rocalloses d’ací que rebi també el nom de cabra de les muntanyes Rocalloses des del sud d’Alaska fins a l’estat d’Idaho
morena
Morena
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes
, de la família dels murènids, que ateny 1,5 m de llargada, de cos serpentiforme, comprimit lateralment.
Manca d’escata i d’aletes pectorals, i la pell és gruixuda i recoberta de mucositat Té la boca grossa, amb dents fortes i agudes Els orificis nasals formen unes prolongacions tubulars a l’extrem de la mandíbula superior És de color terrós, amb grosses taques blanques i grogues Habita a les fenedures i les coves de les costes rocalloses, a poca profunditat, on s’alimenta de peixos, que caça a l’aguait Malgrat la seva reputació, només ataca quan és destorbada la mossegada és molt dolorosa i de cicatrització difícil La morena és comuna a totes les costes rocalloses de…
corall bord

Corall bord
Rino (CC BY-NC)
Zoologia
Briozou gimnolemat, colonial i arborescent, que recorda el corall vermell pel color i la forma.
Hom el troba en coves i parets rocalloses, amb poca claror i prop de la superfície És propi de la Mediterrània
piroplasmosi
Patologia humana
Nom genèric de les malalties infeccioses de certes espècies d’animals, produïdes pels sarcosporidis del gènere Babesia o Piroplasma, protozous paràsits dels eritròcits.
Es caracteritza per febre, hemoglobinúria, anèmia, icterícia, esplenomegàlia, hemorràgies subcutànies, bronquitis, diarrea, etc L’única piroplasmosi humana és la febre de les Muntanyes Rocalloses
gavina corsa

Gavina corsa
© Jiří Ševčík
Ornitologia
Gavina d’uns 50 cm que té el dors i les ales d’un gris clar, el bec d’un vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga, i les potes d’un gris verd.
Habita a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses És comuna a les Balears
subraça nord-atlàntida
Antropologia física
Subraça pertanyent a la raça ameríndia, d’estatura elevada (1,68 a 1,75 m) i tendència a la mesocefàlia.
Ocupava la zona compresa entre les Muntanyes Rocalloses fins a la costa atlàntica Comprèn grups ètnics com els sioux , mohicans, cheyennes , etc, actualment quasi extingits
aspidi
Botànica
Gènere de falgueres, de la família de les polipodiàcies, amb sorus arrodonits sobre totes les fulles i coberts d’un indusi fixat pel centre.
A lonchritis , de 15 a 45 cm, amb fulles coriàcies, és freqüent en zones rocalloses altes 1 000-2 500 m Actualment s’inclouen dintre el gènere Polystichum
tord flassader

Tord flassader
Xavier Rufray (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix d’uns 10 cm de llargària, d’un color rogenc o taronja, amb una petita taca negra a l’aleta caudal, una banda longitudinal argentada al mig de cada costat i a sobre una altra d’un color terrós fosc.
Habita principalment a les praderies de fanerògames marines —en general no s’apropa a les costes rocalloses— de la Mediterrània, i no és freqüent a les costes dels Països Catalans
horn
Geomorfologia
Pic de forma piramidal amb arestes ben determinades i d’aspecte tallant.
Els hörner són situats al capdamunt dels circs glacials i es formen, no pas per l’acció de la glacera, sinó per la del glaç, que actua sobre les parets rocalloses
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina