Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
prova de Rose
Prova emprada per a comprovar si una taca vermella és de sang.
Hom en bull les raspadures en potassa càustica diluïda si es tracta de sang, el líquid resultant és de color verd en una capa prima i vermell en una capa més gruixuda
metall de Rose
Tecnologia
Aliatge fusible no eutèctic, compost d’un 50% de bismut, un 28% de plom i un 22% d’estany, el punt de fusió del qual, no perfectament definit a causa de la seva natura no eutèctica, és a l’entorn dels 100°C.
reacció de Waaler-Rose
Prova immunològica per la diagnosi de l’artritis reumatoide, basada en l’aglutinació de l’anticòs del sèrum del malalt, anomenat factor reumatoide, amb un antigen derivat de la gammaglobulina.
mètode de Rose-Gottlieb
Alimentació
Mètode per a la determinació del contingut en greix de la llet mitjançant l’extracció d’aquell amb dissolvent i pesada posterior.
roserar
Lloc plantat de rosers.
rosa
Rosa
© C.I.C - Moià
rosassa
rosassa
© jy cessay / Fotolia.com
Arquitectura
Obertura circular de les parets de les esglésies, especialment a l’edat mitjana.
Sembla que el seu origen ve de l' oculus de les primitives basíliques cristianes De petites dimensions fins a la segona meitat del s XII, en aquest moment augmentaren considerablement de diàmetre la de la façana occidental de l’església de Nantes, de la darreria del s XII, té 8 m Durant el s XIII s’hi afegeixen vidrieres Són importants les d’algunes catedrals gòtiques franceses Notre-Dame de París, Reims, etc També són notables les de la catedral de Lleó En l’arquitectura catalana n'hi ha encara d’estil romànic, com la de l’absis de Santes Creus s XII-XIII Les dels extrems del transsepte de…
raigràs
Raigràs
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles estretes i d’espícules amb una sola gluma, aplicades a l’eix de la inflorescència.
Es fa en prats, vores de camins, etc, a tot Europa Constitueix un bon past En jardineria, és emprat per a fer gespes
belluguet
Belluguet gros
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les gramínies, que atenyen uns 50 cm d’alçada, amb fulles planes i linears i panícula molt laxa, d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses per l’acció del vent.
Fan d’uns 10 a 18 mm en el belluguet gros dit també arracades, balladores o paltruc d’eruga, B maxima , que creix en llocs secs i silicis, i més petites i rodones en el belluguet mitjà B media , propi dels prats de la muntanya baixa i mitjana, i en el belluguet petit B minor , semblant, per la seva distribució, al belluguet gros
pa de cucut
Pa de cucut
Prem Rose iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Herba de la família de les oxalidàcies, de 5 a 15 cm d’alçada, de fulles compostes de tres folíols cordiformes, de flors grogues i de fruits capsulars allargats.
Es fa en hortes, camps conreats i incultes, etc