Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
rosegadors
Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
apèndix vermiforme
Anatomia animal
Apèndix intestinal de la majoria de primats i de rosegadors, situat al fons del cec, del qual constitueix com una prolongació, de forma tubular i sinuosa, tancat en el seu extrem distal.
Té un aspecte, doncs, vermiforme, d’on li ve el nom per la seva situació, hom l’anomena també apèndix cecal En l’home, fa de 4 a 12 cm, i en d’altres primats sol ésser més llarg Des d’un punt de vista evolutiu, és un òrgan vestigial, funcional encara en els rosegadors l’apèndix vermiforme i el cec formen un sac on els enzims poden actuar durant molt de temps sobre les fibres vegetals de difícil digestió En l’home, no té cap funció específica destacable Si esdevé seu d’una infecció bacteriana, provoca l'apendicitis Un teixit limfoide, com el que recobreix les amígdales, el…
fennec
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’uns 40 cm de llargària, molt semblant a la guineu, de la qual es diferencia perquè és més petit, té les orelles molt grosses i el pelatge de color crem.
Habita en els deserts africans, on es nodreix d’insectes, rèptils, rosegadors, ocells i ous
melioïdosi
Patologia humana
Malaltia infecciosa produïda per Pseudomonas pseudomallei, endèmica als països de l’Extrem Orient.
És transmesa pels rosegadors Es caracteritza per infeccions localitzades en el lloc d’inoculació i infeccions sistèmiques amb febre, diarrea i xoc
oscil·lospiràcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels cariofanals integrada per individus gramnegatius, filamentosos, multisegmentats i rígids.
Habiten a l’intestí cec d’animals superiors El gènere Oscillospira n'és un representant que habita a l’estómac dels remugants i a l’intestí cec dels rosegadors
serp gat
Serp gat
Jeffrey Sciberras (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Serp de la família dels colúbrids, d’1 m de llargada, de color fosc a la regió dorsal i blanquinós o groc a la ventral, amb dues sèries de taques als costats.
Crepuscular o nocturna, es nodreix de saures i de rosegadors i habita en llocs àrids i pedregosos o entre garrigues Habita als Balcans, a l’Àsia Menor i a les illes de la Mediterrània oriental
daubentònids
Zoologia
Família de lemuroides integrada per un sol representant, l’ai-ai (Daubentonia madagascariensis), que és una de les espècies més amenaçades d’extinció.
Aquesta espècie només es dóna a Madagascar i, actualment, en una reduïda zona de l’illa La dentadura és bastant semblant a la dels rosegadors, car les incisives són molt desenvolupades i presenten creixement continu
L-cistationina
Bioquímica
Aminoàcid de configuració L, de fórmula HOOCCH(NH2)(CH2)2SCH2CH(NH2)COOH, intermediari en la biosíntesi de la cisteïna, en els mamífers a partir de la metionina, via homocisteïna (transsulfuració).
La concentració de cistationina en el cervell reflecteix la posició d’una espècie determinada en l’escala de l’evolució així, la més gran correspon a l’home, és menor en els antropoides, encara menor en els rosegadors, per exemple, i extraordinàriament petita en els invertebrats
cerasta
Herpetologia
Serp de la família dels vipèrids que ateny fins a 60 cm de llargada i es caracteritza pel fet de tenir el cap molt ample i presentar en la regió supraciliar dues protuberàncies en forma de banyes recobertes per un estoig corni, sovint de més de mig centímetre.
La coloració de les parts superiors del cos és grisenca, amb taques grogues visibles que sovint varien de color segons l’ambient S'alimenta de rosegadors, saures, ocells, etc Viu en zones desèrtiques, als oasis o prop d’ells, i s’enfonsa a la sorra amb gran rapidesa