Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
rumba
Dansa i ball
Ball afrocubà sorgit cap al 1930.
De ritme complex i compàs 2/4 en la línia melòdica, empra un baix que segueix el ritme d’havanera i duu un acompanyament de percussió La seva popularitat ha minvat, però encara és ballada sovint
rumba
Música
Estil de música i ball cubà.
La rumba nasqué de la mescla entre els diversos estils europeus que arribaren a Cuba amb els colonitzadors i els ritmes i melodies indígenes i dels esclaus africans Té un compàs de 2/4, i els compassos es repeteixen de vuit en vuit El baix segueix el ritme de l’havanera Al final del segle XIX, a Cuba, el terme aplegava ritmes com el guaguancó , i més tard, als EUA, definia el son Els gitanos catalans recolliren la rumba que venia de l’illa caribenya i la mesclaren amb el seu bagatge musical i el flamenc D’aquí sorgí, al principi del segle XX, la rumba…
rumba catalana
Música
Estil musical procedent de la fusió del pop-rock, el flamenc, la rumba, el mambo i altres gèneres musicals sobretot llatinoamericans, en el qual predominen els temps ràpids i el so molt percussiu de la guitarra.
Les lletres son tant en castellà com en català Està molt arrelada entre els gitanos catalans, tot i el seu origen relativament recent, entre els anys cinquanta i seixanta del s XX N'han estat els principals difusors i creadors Antoni González El Pescaílla , gitano del barri de Gràcia i marit de Lola Flores , Peret i Gato Pérez A banda, rebé un impuls puntual arran de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Grups de rumba catalana o que l’han adoptat com a estil predominant són Los Manolos, Ojos de Brujo, Ai Ai Ai i Sabor de Gràcia, entre d’altres L’any 2009…
ball llatí
Dansa i ball
Cadascun dels balls tradicionals i de saló que tenen el seu origen a l’Amèrica Llatina.
Dins dels balls llatins s’inclouen el txa-txa-txa , la rumba, la salsa, la samba, el mambo, el merengue, la bachata , el pasdoble, el bolero, el tango, el reggaeton i la cúmbia, entre d’altres Per a la competició de dansa esportiva els balls llatins són el txa-txa-txa, la samba, la rumba, el pasdoble i el jive
txa-txa-txa
Dansa i ball
Ball ràpid d’origen cubà de quatre temps.
Combina ritmes de la rumba i del mambo, caracteritzat perquè, en els dos primers temps, es fan dos passos lents acompanyats d’un moviment circular de malucs i flexió pronunciada de la cama que fa el pas i, en els dos últims temps, es fan tres passos ràpids gairebé sense desplaçar-se de lloc
salsa
Música
Música de ball apareguda a les Antilles, a alguns països de l’Amèrica Central i en determinades colònies d’immigrants d’aquestes regions als Estats Units.
És constituïda per la fusió de la samba, la rumba, el mambo i altres modalitats de música ballable pròpies de l’Amèrica Llatina amb el Jazz o el rock Per bé que sovint inclouen instruments elèctrics, la base de les orquestres de salsa sol ésser formada pel metall i la percussió Rep també altres denominacions, com jazz afrocubà, latin jazz , etc
txa-txa-txa
Música
Dansa de tempo moderat sorgida a l’illa de Cuba a la dècada del 1950.
Derivada del mambo , el seu ritme sincopat es caracteritza per la intercalació de tres corxeres, de les quals sorgeix el mot onomatopeic que li dona nom Els passos del ball són lleugers, com lliscant, amb un sacseig de maluc proper al de la rumba El ball es feu popular ben aviat als Estats Units i a Europa, i esdevingué fins i tot habitual en concursos i exhibicions de balls de saló
mambo
Música
Estil de música i dansa cubà.
El mambo és una barreja de danzón , rumba i swing , de ritme sincopat però sense una cadència determinada ni accents regulars Creat els anys quaranta, el seu nom podria provenir del Congo o d’Angola i la seva paternitat musical és disputada entre Dámaso Pérez Prado, Orestes López i Antonio Arcaño Trompetes, congues i timbals hi tenen gran importància Durant els anys cinquanta les orquestres de Machito i Tito Puente el popularitzaren als Estats Units, i la de Benny Moré, a Cuba
afro-
Música
Prefix que, en locucions com "música afroamericana" o "música afrocaribenya", denota les influències africanes en la música d’aquestes regions.
La comunitat negra d’Amèrica originària de l’Àfrica subsahariana ha influït força en la música tradicional de bona part del continent Es pot fer una divisió entre les zones on la cultura africana ha coincidit amb la cultura anglòfona Amèrica anglòfona , en les quals ha generat estils com el gòspel , el jazz o el ragtime , i les zones on ha entrat en contacte amb la cultura llatina música popular de l' música popular de l’Amèrica llatina , en les quals han aparegut danses i estils com la salsa , el calipso , el mambo , la rumba , el bolero , el ska , la samba i la bossa nova