Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
sàcul
Anatomia animal
Òrgan del laberint membranós de l’orella interna dels vertebrats, del qual arrenca la part membranosa del cargol.
És ple d’un líquid que es mou segons la posició del cap, la qual cosa fa moure alhora uns granets anomenats otòlits que descansen sobre les cèllules ciliades de les parets del sàcul En moure's els otòlits, es mouen els cilis d’aquestes cèllules, i això determina l’emissió d’un corrent nerviós cap als centres cerebellosos de l’equilibri, que són informats de la posició del cap respecte al cos
sàcul
Biologia
Vesícula aplanada, limitada per una membrana llisa, sense ribosomes; llur conjunt forma el dictiosoma
.
tilacoide
Biologia
Botànica
Doblegament en forma de sac de la membrana interna del cloroplast
.
En els tilacoides és continguda la clorofilla del cloroplast, i uns quants d’ells apilats formen un grànul o gra
vestíbul de l’orella
Anatomia animal
Part central de l’orella interna, formada a l’interior del penyal, immediatament per dins de la finestra oval.
Conté el sàcul i l’utricle
laberint
Anatomia animal
Conjunt d’estructures que constitueixen l’orella interna i que consta d’un component ossi excavat a l’os temporal (laberint ossi) i d’un component membranós (laberint membranós), ple de l’endolimfa i separat de les estructures òssies per la perilimfa
.
En el laberint hom distingeix tres parts l’anterior, dita cargol per la seva forma en espiral, que vehicula l’audició la mitjana o vestíbul, composta per l' utricle i el sàcul i la posterior, constituïda pels canals semicirculars , que participen en el manteniment de l’equilibri corporal
orella
Esquema de l’orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists funcionen per…
màcula acústica
Anatomia animal
Cadascuna de les petites prominències blanquinoses que es destaquen en la superfície llisa de l’utricle i del sàcul, on acaben les ramificacions dels nervis utricular i sacular, respectivament.
citologia
Biologia
Branca de la biologia que estudia l’estructura i la funció de la cèl·lula.
Els desenvolupaments en citologia El desenvolupament de la citologia ha estat íntimament lligat al procés de la teoria cellular i als avenços tècnics dels mitjans d’observació microscopi L’any 1625, F Cesi i Francesco Stelluti 1577 — ~1651 publicaren Apiarium , primera obra coneguda d’objectes examinats al microscopi Més tard, el 1665, l’anglès Robert Hooke 1635-1703 edità la seva Micrographia , on feu la primera descripció de les cèllules vegetals La cèllula rebé noms diversos utricle, vesícula, sàcul , fins que, des del començament del segle XIX, fou popularitzat el nom actual…
otòlit
Anatomia animal
Concreció calcària que en nombre variable es troba en els estatocists o bé en l’utricle i el sàcul de l’orella interna dels vertebrats i que, quan canvia de posició a causa de l’arribada d’ones sonores o bé a causa del moviment de la part del cos on són aquests òrgans, sensibilitza determinades cèl·lules sensorials, que transmeten una informació auditiva o de posició als centres nerviosos.