Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
fossa sèptica
Construcció i obres públiques
Dipòsit, habitualment sota terra, on hom condueix l’aigua fecal per fer-la fermentar i liquidar abans de llençar-la en un pou mort o en una claveguera.
L’interior, que comunica amb l’exterior per mitjà d’un tub de ventilació, és disposat en dues o més cambres separades per envans que no arriben al sostre i que van proveïts d’alguns forats, situats aproximadament a un terç del fons l’aigua passa d’una cambra a l’altra per decantació, amb la qual cosa hom aconsegueix, de passada, una separació física dels elements sòlids que conté
pou mort
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació subterrània revestida d’obra de fàbrica impermeable, feta per recollir les aigües residuals de les cases quan no existeixen clavegueres.
El pou mort, també anomenat pou cec , pou negre i pou sec , és eventualment proveït d’una fossa sèptica i ha d’ésser buidat periòdicament
desguàs
Construcció i obres públiques
Lloc per on s’escola l’aigua bruta o de pluja.
En les construccions domèstiques els desguassos són fets, habitualment, amb tubs de plom o de PVC, i hom els connecta a cada aparell per mitjà d’un sifó, la finalitat del qual és d’aïllar el desguàs i evitar que s’escampi la pudor Aquests van acoblats al baixant, el qual, a la part baixa de l’edifici, empalma amb el clavegueró, que desemboca a la claveguera del carrer o a la fossa sèptica
peritonitis
Patologia humana
Inflamació del peritoneu, que pot ésser aguda o crònica, sèptica o asèptica, primària o secundària, i localitzada o generalitzada.
La més freqüent és la peritonitis bacteriana aguda , secundària a contaminacions per apendicitis, úlcera pèptica perforada, contaminació produïda en el curs d’operacions, inflamacions pelvianes i obstrucció i estrangulació o trencament de l’intestí Clínicament la peritonitis es manifesta per un quadre d’abdomen agut amb dolor important, vòmits, defensa muscular, ili paralític, etc Si no és tractada adequadament pot menar a la mort a causa d’un quadre de xoc
febre
Patologia humana
Elevació anormal de la temperatura del cos, a causa d’un trastorn de la seva regulació; hipertèrmia.
El control de la temperatura corporal és funció d’alguns centres cerebrals localitzats a l’hipotàlem, que actuen com un termostat i mantenen la temperatura constant a despit dels canvis tèrmics ambientals aquesta missió la realitzen gràcies a un sistema de retroacció negativa que es compon de tres elements essencials primer, els receptors que adverteixen de la temperatura a nivell del sistema nerviós central segon, els mecanismes capaços de produir efectes vasomotors, de modificar la sudoració i el metabolisme i tercer, les estructures integradores que determinen si la temperatura és massa…
clavegueró
Construcció i obres públiques
Conducte que recull les aigües brutes o de pluja d’una casa des del peu dels baixants i les porta a la claveguera del carrer o a una fossa sèptica.
Habitualment són de secció circular i fets amb tubs de formigó centrifugat Antigament eren de rajola i de secció rectangular
tromboflebitis
Patologia humana
Inflamació sèptica, al·lèrgica o química de la paret venosa, seguida de la formació d’un trombe adherit íntimament a la paret, motiu pel qual són més rares les embòlies que en la flebotrombosi.
Clínicament es manifesta per dolor en el trajecte de la vena, envermelliment, edema, palpació d’un cordó indurat i impotència funcional El tractament consisteix a administrar anticoagulants, antibiòtics, antiinflamatoris i antitrombòtics i a mantenir el pacient en posicions adequades
claveguera
Claveguera Elements d’una xarxa de sanejament separativa: 1 canó de desguàs; 2 baixant d’aigües residuals; 3 clavegueró; 4 claveguera d’aigües residuals; 5 i 9 pous de registre; 6 baixant d’aigües pluvials; 7 embornal; 8 claveguera d’aigües pluvials
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de pluja i les…