Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
escurador | escuradora
Persona que escura pous, canals, séquies, etc.
lliri de Sant Joan
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, alta de 50 a 100 cm, d’arrel fibrosa, de fulles linears i de flors grosses, ataronjades, en raïm lax.
És conreada com a ornamental i naturalitzada en séquies i altres llocs humits
creixen bord
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, que ateny fins a 100 cm d’alçària, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovatolanceolats i serrats, i de flors disposades en umbel·les.
Creix en séquies, rases i altres llocs humits d’una gran part d’Europa
salze
salzes
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre caducifoli dioic, de la família de les salicàcies, de fins a 25 m d’alçària, d’escorça grisa, de branques dretes i flexibles, més o menys pubescents, de fulles lanceolades, acuminades i serrulades, amb pèls sedosos aplicats a la cara inferior, i d’aments densos i cilíndrics, que apareixen al mateix temps que les fulles.
Forma part de boscs de ribera i també és plantat vora les séquies Es troba a quasi tot Europa
vim
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de fins 15 m d’alçària, de fulles lanceolades acuminades i d’aments cilíndrics.
És semblant al salze, però té vímets de color groc viu o ataronjat i fulles poc peloses És sovint conreat al costat de les séquies
vimetera
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de 8 a 15 m d’alçària, d’escorça grisa, de vímets brillants i glabres, de fulles lanceolades, obliquament acuminades, serrades, endurides, verdes i brillants a l’anvers i glauques o d’un verd fluix al revers, i d’aments cilíndrics.
Creix, espontàniament o plantat, en riberes, vores de séquies i llocs humits, en una gran part d’Europa En conreu, presenta un tronc rabassut, del qual arrenquen els vímets, que són tallats periòdicament
mundatge
Història del dret
Dret que es pagava per les despeses de netejar (o mundar) les séquies.
alamí
Història
A València, inspector i regulador de la distribució d’aigua de les séquies.
comunitat de regants
Agronomia
Associació de beneficiaris d’una séquia o d’un altre sistema col·lectiu de regatge.
A la regió de Lleida, la comunitat més extensa i antiga documentada és la que agrupa tots els agricultors i industrials que es beneficien de les séquies de Pinyana, de Fontanet i de llurs derivades ambdós cabals foren atorgats per Ramon Berenguer IV vers el 1150 a dos cavallers i el 1204 els drets foren cedits a la ciutat de Lleida concessió confirmada per Pere I el 1213 Des d’aleshores els regs depengueren del consell municipal, que n'encomanà l’administració a una junta, la Prohomenia del Segrià i Fontanet, que perdurà fins la Nova Planta 1716 El 1758 fou establerta la Junta de…